M'emporto galetes amb eritritol Al llac on vaig sempre i té mèrit i tot Que al mig de l'hivern torni a haver-hi tritons Com pot ser que veure-ho em generi tristor? És com si els humans ja ho haguéssim vist tot i Per molt que el món es consideri mig mort Que jo em senti fora i que jo em senti sol Només cal que enumeri opcions Plantar un arbre, publicar un llibre Amb la cel·lulosa d'aquell arbre, deixant-lo viure Que surti de la seva fibra i toqui la fibra Crec que, només quan es fa d'aquesta manera, tot s'equilibra Material de pesca a l'estómac d'una balena geperuda Em mata de pena sentir com demana ajuda Les ones l'empenyen a una platja de Cuba I la consciencia pesa com la pobra criatura Vull salvar un pollet mascle, esquivar la borrasca, lluitar amb la tarasca, trobar l'ataràxia, cuidar la galàxia i salvar-la de cargols, visos, peces de mecànica Em poso oli d'àrnica a la cama Tinc els peus en aigua i sal de mar a dintre d'una palangana No a dintre d'unes Balenciaga Foc violent i lava Em surt dels queixals i les dents esmolades Quan Penso que és difícil que la cosa pugui anar bé Quan s'arrasa el poble d'una tribu puinave Per poder cultivar pinso i que es lucri el granger I que cuinis vedella i que t'untis paté Mentre vuit tius pateixen en un pis patera Estan allà embotits com la carn que digereixen És tot tan inútil i és tot tan absurd que fa pena Vull sortir al carrer i veure accidents geogràfics No de tràfic Un poema breu de Cavafis És igual el metro que agafis Sempre estaràs lligat per garfis Estadístiques i gràfics Edulcorants i muffins Glucosa i epitafis Per això vull que m’agafin i em facin volar Com un oumuamua Com un estel sense cua He mirat el cel i només he vist grues He plorat tant que semblava que em dutxés Perquè estava recordant un poble de maputxes Per això m’he posat una caputxa de poliamida M’ha tocat el sol des del vidre I he recordat quan em gelava Al mig del desert amb només una gel·laba El fred em calava els ossos i el cos i em pelava Els llavis quan feia l’esforç i parlava Estem passant una grip És llarguíssima, és un canvi de xip Estem passant una grip És llarguíssima, és un canvi de xip

Sí, he anat pel cosmos Sonava Sinéad O'Connor La meva pineal al Congo Viatges lineals, on soc? En un lloc ideal, molt a prop d'aquí Camps de cereals, sorgos i ordi Aurores boreals, són mons de somni Sembla irreal, com vols que torni? L’illa d’escombraries del Pacífic flota Està ple de xarxes d’una antiga flota Ahir hi vaig passar nadant Ara em sento amb plàstic fins al coll, fins la nou d’Adam L’efecte del sedant sembla que ara augmenta El món s’enfosqueix com un poliol amb menta Camino amb l’empenta d’un peresós D’una rata morta allà on desemboca el Besós Passo de líquid a gasós Em converteixo en fum d’alguna fàbrica de Jeff Bezos Surten paquets I augmenta moltíssim la diferència que hi ha entre aquells i aquests Entre pobres i rics Més glaucomes i tics Teres de vídeos de pateres amb nens petits Veig per la tele les conseqüències d’un tsunami Mentre menjo uns bolets amb gust umami A vegades surto del meu món i entro al de l’altra gent I sembla com si tot fos un anunci de detergent en pols La gent somriu amb els pòmuls i s’agrada Deu ser una cerimònia sagrada M’ho miro des de la grada amb les pitjors localitats Intentant entendre una mica la humanitat Però em costa Evito la mirada al sense sostre Evito mirar-li les crostes I em sento un impostor Una persona freda plena de foscor En una habitació Practico meditació, no medicació M’agafo a les agulles del Casio Miro les piruetes d’un falciot I m’apassiono tan fàcilment Que salto tanques de ciment Amb unes vambes que van cosir nens I puc córrer i jugar i els hi robo La infància i les ganes de viure a bocinets Soc un cineasta Quan miro per la finestra del Mazda El meu ull és una càmera nefasta Una lent que a poc a poc es desgasta Però jo t’he mirat els ulls i he pogut veure un residu d’esperança Que et durarà fins que se t’acabin les vacances I tornis a fer feines que ningú no et va obligar a escollir T’ocupen 80.000 hores i t’emportes al llit Mira al cel i veuràs un pegàs Tira el mòbil pel penya-segat Tira-t’hi tu amb uns peus de gat Planta una llentia, deixa un llegat Segueix el camí del renegat si cal Notes l’electricitat a les cervicals? El cordó de plata o el cordó umbilical T’has de cosir ales i volar en vertical

Veig l'esquelet d'un catxalot En un palet de fusta tort No tinc fogonet ni copilot Només aquest ganivet fred, això és tot Farà falta sort Estic en un mar de calamars gegants Sense un far davant però m'està encegant Veig flotar una fulla que era dels orangutans Plantaré un esqueix i aviat tots el veuran brotant Se m'està embrutint el bot atrotinat que tinc Per sota està ple d'algues, bivalves i zinc Hi ha un peix mutilat a l'hèlice del motor oxidat Em sento fatal, és com si l'hagués cuinat Arribo desubicat al port de Surinam de nit Em trobo un nen orinant, petit M'acosto a terra ferma com si fos un imant Estic rendit Em veuen amarrar com si fos un bandit Que el desterraven Somio despert amb un plat de crema calenta de fulles de rave Ja em va passar ahir La imatge d'un bol d'açaí Amb civada, fruits del bosc, nous, lli Plàtan, canyella i cacau pur Volia creuar el mar, no creuar un mur El blanc de les plomes d'un colom de la pau surt Dels meus ulls i es torna vermell Com la sang que li feia sortir el motor a aquell peix martell Em veuen tremolar de fred i em donen un mantell Em cauen gotes d'aigua del serrell Camino pel carrer i em miren els surinamesos Recordo els immigrants amb hipotèrmia sovint mal atesos M'empasso el privilegi D'apartar-li la mirada a un ionqui que vol que el cuidi i netegi I li he apartat la cara tantes vegades a tanta gent patint Que la seva fortuna se m'està repetint Avui són mantes tèrmiques, ahir eren batins Alimentava el monstre en què m'anava convertint Festins i festins que em podrien per dins Podríem dir que és el mateix que tots els fills del capital Se m'acosta un capibara molt a prop i para Li noto el rebuig cap a mi a la cara El nen d'abans vol venir però el reté la seva mare L'agafa pel braç i el separa de mi Sento com xoquen la paret i la onada La gent torna a casa de manera esglaonada Ningú no s'apiada Recolzo el meu cos contra una porta tapiada I adopto una postura copiada D'un homeless del carrer Tapioles Tenia pell rugosa com si fos de tapioca Aixeco la mirada miopa Cap a constel·lacions que no em fan gens de llum ni ombra Si tota la vida hagués fet El que m'havien manat Sense sortir del ramat Estaria en un bufet Fent la feina d'advocat I sentint-me satisfet Per tota l'eternitat Però no és el cas

M'escalfo les mans amb un te verd d'u vint Me'l miro com si fos el mar i s'estigués obrint Sovint em transporta des d'una poltrona a Burkina Faso Es mou la cortina i fa sol I l'aire fa so Noto el seu pes i l'espessor La humitat a l'ambient com un aspersor Deixo que passi la meva planta a l'ascensor Perquè estic parlant amb una planta morta d'Asunción L'aire condicionat no funciona I es fusiona la calor que tinc amb la que fa i m'emociona Ecos i ones Una esfera que eclosiona Parets d'una cova plenes de mamuts i ombres I empremtes d'una mà que és molt semblant a la d'un cosí nostre Vaig cosir lones per fer veles i fugir a zones allunyades Contra les onades Contra les zones de confort i emboscades Rento la sorra de les capes de dintre del porro Mentre sento que m’ensorro M’esborro les empremtes digitals Redueixo les constants vitals al mínim si cal M’estan arribant poquíssimes senyals a l’occipital I jo em repeteixo “keep it up” Mentre em concentro amb el gust de la meva saliva insípida I el contacte dels peus amb la catifa vinílica Un record maquíssim del mercat de Makishi Però allà no hi he estat mai i aquí sí En canvi, com pot ser que no em senti present? Desenes de milions de grans de sorra del desert Fa mil anys posava el boli a la ranura d’un casset Sembla que només faci un meset Acabo de cuinar i m’assec Les llàgrimes m’acaben d’arruïnar la set

Parlo amb el mobiliari urbà M’embolico un turbant I camino per la ciutat Mentre s’obren els portals Se m’estan emportant lluny Milers de forats, llums Barreres de corall I muralles que puc travessar només amb un bufet Ferides que abans havia sofert ara se m’han obert Com els xacres Om shanti om Camino amb xanques i faig saltirons Perquè aquí sento la mateixa gravetat que a Cal·listo S’escriuen pàgines d’història on mai no hi seré Però no m’havia sentit mai tan serè Rams de pensaments positius de jardí Tot el que em falta per dir Ha brotat en mi com una llentia pardina Estiro els braços cap a dos punts cardinals M’agafa la mà la iaia terminal I penso que és un bon final O això espero Nedo al costat d’un mero En gravetat zero I mossego l’esquer Des del dia que em va veure un curandero Entro al pis i em sento un foraster Un estel fugaç a dintre d’un traster Aixeco un castell de sorra Que flota, que esborra Les lleis de la gravetat Sento veus de mil persones que em parlen en tibetà Em donen consells que arriben tard Perquè ja estic a l’abisme, aclimatat Venen idees i m’ataquen Em parlen i contesto Amb un idioma mort, que és el que a mi em surt I miro el romanesco I em porta a un altre món, és el camí més curt Em tiro per un cèrcol I caic al buit, uuu Un viatge de tornada Em parlen i contesto Amb un idioma mort, que és el que a mi em surt I miro el romanesco I em porta a un altre món, és el camí més curt Em tiro per un cèrcol I caic al buit, uuu Un viatge de tornada