We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Di​à​sp​ø​ra

by Nu Drama

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
M'adormo. Després de tres/quatre m'adormo. Amb els ulls obertíssims. Esquitxo el pillow amb una respiració que és profunda i fa olor a dissabte vespre dels que s'odien. Em giro i em perdo. La sensació no és gens nova, és coneguda. I m'anul·la. Per això segurament crido agonia amb la boca tancadíssima 24/sempre. Els veïns m'estan suplicant que parli, que parli d'una vegada. És com: que reaccioni, que m'ajunti, que segueixi, que vingui. Però jo bombejo i no. La meva lifa. Nevermind. Ahir vaig deixar de sagnar una mica. Infectat, sí. Ja està. Demà ho faig.
2.
Tornaré del bad trip... em quedaré al bad trip x2 Tornaré del mal viatge, encara em mullen la cara, ells tenen esperances en que passarà, extracòs direcció al sostre, al heaven, no em cridis, no em salvis, no em despertis, s'acaba. Una planta morta i una hòstia a la galta dreta, les cendres del meu jo innocent a la tauleta, control de la llàgrima interna, sento: 'deslliga't però no tornis a la caverna'. A la pantalla Sam Rockwell està en pausa, what happen? No espereu que arribin convulsions ni nàusees, amb l'infinit ja en tinc prou, m'entrego per fi, abandono fronteres mentals i els garfis. Fonent-me entre essències i ànimes en un moble em trobo amb Ricard Soler i em crema l'omòplat, jo...jo... sóc una bona mala persona, sóc una bona mala persona. [Tornada Pinewood] Miro des del terra però no veig ningú, amb la sensació de que és una il·lusió, tot el que m'envolta s'ha tornat estrany, però mentre recullo el que he anat sembrant, per això no tinc por. Em quedaré al bad trip, he caigut a sobre el gres amb les pupil·les blanques i el coll encès, les mans destrossades, la barba de setmanes i la seguretat de ser incompatible amb l'espècie humana. Els que ploraven tornen al camerino, em tanquen els ulls, endrecen el dòmino, apaguen Moon, els llums i la vida que em queda, ara trobo pau en l'agonia i la quimera. I'm gone, retorno a les tribus, als parlars histèrics, a la bíblia apòcrifa i els seus mites sumeris, em cuidaré i aprendré el que mai no se sabrà, el pròxim cos: un polissó d'un vaixell de safrà. Per una banda tot em recorda a galàxia, per l'altra m'estan practicant una autòpsia, el record d'una bona mala persona, sóc una bona mala persona. [Tornada Pinewood] Miro des del terra però no veig ningú, amb la sensació de que és una il·lusió, tot el que m'envolta s'ha tornat estrany, però mentre recullo el que he anat sembrant, per això no tinc por.
3.
"Alguns de nosaltres creiem que podem canviar les coses, però de cop i volta ens despertem i veiem que hem fracassat." Construeixo un rai des de fa tres setmanes, vaig decidir comptar-les, no me'n recordo gaire, les mans i el meu aspecte d'ara et farien llàstima, però vosaltres teniu precisament el problema. I'm gone, faig voltes en àrees petites, mentre penso en embarcar-me en aigües beneites, en aigües podrides, escuro les reserves, tenen dret a odiar-me i a desitjar-me les febres. Paraula, perdo facultats, m'incomoda, la meva persona sense esperances em saluda, la dermis se m'escapa amb les baixes temperatures i s'arruga, no m'acostumo a senectut prematura. Nu drama, m'aconsellen buscadors de perles, els de l'apnea, diuen que és millor salpar al vespre, els coneguts em posen un intent de cara amarga, encara no han sabut què és no haver de forçar-la. [Tornada x2] En un rai, m'escaparé a million miles away, no em veureu mai més, fuga de nightmare, quatre troncs d'espai només, en un rai. Navego en rai des de fa no sé quantes, vaig decidir oblidar-les, me'n recordava massa, arrossego totes les pertorbacions mentals modernes, les noto sense diagnosticar-les. Empasso saliva si és del tot necessari, penso en les conseqüències d'un possible naufragi i els 'I gonna' que no parava de repetir, això estava ben planejat i escrit en un diari. El mapa estel·lar a l'aigua memoritzadíssim, oblido causes de la fuga per culpa del dèficit, però mai totes, mai no se'n van les misantropes, en realitat sento l'autonomia dels nòmades. I m'omple, oh shit, m'omple, és més que suficient, les meves creacions, les meves fases REM, plenitud deliciosa en quatre trossos de fusta, si no hi arribo jo ja hauré trobat la meva costa. [Tornada x2] En un rai, m'escaparé a million miles away, no em veureu mai més, fuga de nightmare, quatre troncs d'espai només, en un rai.
4.
T'estan dient amb la mirada que t'espavilis. Aquesta nit serà química. Incomodes. No penso ajuntar-m'hi. Vaig matar-me un 27 de novés-te'n. Portes 24 hores venen-te. Controla el rencor, controla l'odi. Tornaria al principi. Tornaria al principi. Tornaria al principi. Tornaria al principi. De veritat que hi tornaria: a la inexperiència, a la cara agradable, al protocol, al 'jo també ho penso', what up? És una opció facilíssima, oblidar amb un massatge i aixecar la veu quan faci falta, és a dir no ho necessito. Drakir a.k.a. Nu Drama. What happen? T'explico. La vida d'un corc, la matança del brot (el del nord) només has conegut la del licor, tinc la força d'una religió minoritària, em vas veure abraçat als pàries. Popol Vuh, no visc per un perfum, tornaria al principi, em dividiria en àtoms, volia trobar allò que no hauria i he pogut, però perdo pigmentació dels cabells i m'arrugo. Pogodependència, tornaria al principat, quan no érem conscients de l'entorn érem bondat i jo mirava les cal·ligrafies, les guspires, plorava en públic, vivia sota les cadires. Éreu referència, m'encega i m'infecta, m'aportàveu a la vegada verí i nèctar, el meu beginning, posar sucre a l'arsènic, el fer-me sentir, de fet, a mi com el dèbil. Decode me. Tornaria al principi (x7) Recordo quan érem a les oracions de tothom, ara us veig abraçats a Estocolm, algunes vegades em crec individu jove, però aviat em ve al cap la imatge de la supernova. Somio ritus, els vostres ritus, sé quan expiren els ficus, els eucaliptus, tinc annunakis a la finestra, donaria el que fos per tenir-hi una altra conversa. He trencat les cames a Tereses de Calcuta, he llepat les ferides a fills de cicuta, l'ànima impol·luta, la galta bruta, demanant-vos que em deixeu viure al meu propi Utah. Em vaig deixar les ungles ratllant núvols, tornaria a Princeton per escapar-me dels cúmuls, però em frenen escrúpols i totes aquestes cordes, jo vaig créixer a l'illa on hi ha el senyor de les mosques, recorda.
5.
(Drakir) Vaig clavar la daga a les entranyes del cérvol, la seva mirada encara la conservo i no és taxidèrmia, deixant-me portar per atacs d'anèmia i una conducta generalment tèbia. Amb el puny van donar dos cops als camions i jo era a dintre amb la rancúnia dels mastodonts i entre llaunes de conserva sospitoses, conduïen sobre sorra, patíem a les rotondes. La ment més tancada que un menonita per culpa de la falta de llum i de la càmera tancadíssima, jo una salamandra cega amb fred de Noruega, ja faltava poca estona per l'entrega i m'imaginava les cunetes, els autoestopistes, portaven motxilles i dents postisses, cames ortopèdiques, barba de trenta dies. Anyway, aquest bloody semàfor no canvia. (Spektro) Espiritual com rituals a a la Costa d'Ivori, els tres capcots a la sala del purgatori, els dubtes em mengen les ganes, a la retina el flashback de les voltes de campana. La membrana cel·lular plena de cràters, quan la sang arriba al riu, almogàvers, boicots i penitència per allà on trepitjo, pensant en l'Harakiri com en Yoshimitsu. La boira és cada cop més densa i l'essència emmordassada a la despensa, perpetuïtat en el que faig, olimp terrenal, a la palma de la mà la carta astral. Un ritual obscur allunyat de tot mantra on l'única finalitat és desfogar-me, l'espelma reacciona a la falta d'oxigen, mamant de les arrels com aborígens.
6.
Dono gràcies a aquesta crisàlide per acompanyar-me des que tinc memòria vàlida, per aportar-me una realitat paral·lela i aïllar-me d'aquest reality de tele per cable, my lifa. Mira'm als ulls quan et parlo encara que siguis a anys llum de mi, vaig agafar corrents d'aire i resava perquè no arribessin al tipi, les baixes freqüències saben que tremolo quan pronuncio preguntes, perquè sé que les meves raons han sigut sempre crits a l'Annapurna. Mai sota control, em vaig presentar fent honor al meu birthday, amb tremolors, inseguretats, la cara em tocava el jersei i una aura ferma, seguia les línies del vernís amb els dits i perdia punts en comú amb tots els meus contemporanis. Sé que sabràs allunyar-te, agafa aquesta cartilla per alimentar-te, aquí tens una altra galta, buscaré un vehicle pels segles dels segles, I'm reckless, I'm out. [Tornada Kongo Lacosta] Cogí otro vuelo hacia ninguna parte y me fue bien, running through the space, allí donde no estéis, desde aquí nada se ve igual, desde aquí nada se ve igual. Aïllat a les terres de l'alpaca, vaig passar de jugar a indiaca a suors fredes a l'hamaca, i us veig en forma de siluetes i figures, però prefereixo centrar-me en impulsos de la medul·la. Dóna'm una última oportunitat, per favor, abans que em dessagni, posa'm monedes als ulls o whatever si vols entregar-me a Agni, faig barricades amb trossos de porex i us miro directe a les roots, tinc una mirada esparracadíssima pel mateix recorregut. I per icones i símbols i per una acumulació de vincles, cada dia veig com guanyen terreny i s'acosten 90 micres, és esquizofrena: seguia les formes dels vitralls, del mosaic, necessitava purgar-me, per això demanava espai. Em vau veure arrossegant-me amb els colzes, arribant cada vegada per sota del bronze, comptant-me capes i plantejant-me família i companyia, faig els possibles per esquivar pluralia. [Tornada Kongo Lacosta] Cogí otro vuelo hacia ninguna parte y me fue bien, running through the space, allí donde no estéis, desde aquí nada se ve igual, desde aquí nada se ve igual.
7.
Diàspora, digue'm el que sàpigues o allunya't de mi noranta iardes com a mínim, em vaig destrossar els denim i les saturacions les escrivim. Diàspora, ni els cabells ni les ungles, com si fossis a les meves jungles, no arribaríem a l'egregor, la mà al pit com el Greco. No sóc la diabetis de Phife Dawg, la paràlisi de Big Duke, el punyal és punxegut i em fa ferida, em porta parades cardíaques de mentida, digue'm el que sàpigues o crida-ho. Ba Jin, estic esperant a que em baixi, que no em bolqui, ones desconegudes al walkie, però em recorden a la costa, a migracions de llagosta, jo, per això me'n gravo una petita mostra. Les estàtues estan a la intempèrie, se'm podreix tot des de la memòria, recordes quan aguantava la respiració rememorant tres vides paral·leles a la meva, amb febre? Del penúltim orfebre a un nigerí. Ho seguiré explicant fins que em desterrin, em tanquin en un ferri i resin per oblidar-me, custodiat per un gendarme, però per si no venen a buscar-me: [Tornada x2] Diàspora, individual, personal, solitària, pròpia, privada, Nu Drama. Les carreteres acostumen a estar mortes, per això vaig demanar que m'obrissin les portes, les del cel, en contra meu, it's the real, la mural perdia contra el fuel. Em pots trobar estirat sota els pneumàtics d'aquell cotxe o en un camp de panotxes amagat amb una antorxa sense flama, i si apujo el volum de la ràdio mòbil, em venen aires del vostre ambient hostil. Agafa aquesta llàntia, venen trajectes llargs, jo guardo l'oratòria de Harpo Marx i busco per si trobo l'aroma a planeta, com si només reconegués silueta. A la lluna del meu lavabo, Manaos, diuen haver-me vist en càmeres de salaó, al saló de casa amb problemes del first world o a la mànega després d'unes quantes de crol. [Tornada x2] Diàspora, individual, personal, solitària, pròpia, privada, Nu Drama.
8.
Em van trobar en un hivernacle, només podia parlar amb Shiva, no van veure una planta viva en tot el perímetre, seia en una cadira de vímet i els binaurals ja m'havien portat fins a Coïmbra. Fixa't en les files de darrere de les botigues, em veuràs ballant el nerviosisme, a les últimes, amb somriures automàtics com pneumàtics que pengen d'arbres de Cincinnati. Meravelles passen a ser matèria de control, escandalós, per això vaig pujar en aquella rulot i bon voyage, en-cara que no sortís mai del garatge, fa dècades que em surt liquen i em quedo en aquest marge. Penso més que parlo, 48 hores vivint dins un cable de coure, a vegades hi ha ombres, seguretat que em donen, només tens una esquena torçada per rebre ordres. [Tornada x2] Espècies i angel dust, somio que el barri és fosc, fixa't en les aures first, sóc considerat intrús, singularia tantum. Tant tu com tu heu oblidat caminar sobre l'aigua, deixeu-me viure al meu propi Iowa, avui sóc un pelacares a l'ombra, dormia sense mantes tancat en un cotxe bomba. I els guiris feien fotos de la forma de les meves costelles, esperaven que tanqués les parpelles, els hi sortien mogudes, tornaré a aferrar-me a aquella causa perduda, que donava per perduda. [Tornada x2] Espècies i angel dust, somio que el barri és fosc, fixa't en les aures first, sóc considerat intrús, singularia tantum. Odio quan em parles amb les mandíbules, però igualment tampoc tinc tantes alternatives, em queda el rebuig de la massa o la saudade, em queda la teva cara quan vols que me'n vagi. Vago sol sense salut, dino al costat d'un desconegut, es pensen que he nascut, que sóc contemporani del segle vint-i-u, però... sort en tinc de... dono gràcies a... Dibuixo barreres al meu voltant amb betum pel meu bé, pel teu bé, per si un ca, espereu-me, proverbis, partícules, marees desertes, se'm notava temps lliure i ferides obertes. Sobretot conec bé els microclimes, la mort de l'autoestima, els canvis imperceptibles, tornaré a canviar el pany per enèsima i em deixa la consciència tranquil·líssima.
9.
Si no m'equivoco el meu jo infantil em crida des de les fotos: 'imaginar és innocu, treu-te l'arma del pòmul i guarda-la a la bossa, deixa't seduir again per aquella nebulosa, “bona-mala persona”, influeix-te amb comptagotes, agafa cel·lulosa, relaxa't i pren notes, recorda el teu santuari quan estàs incomunicat, la melancholia que t'explicava Lars von Trier'. Això em deia, difícil de distingir, perquè s'atenua a mesura que avancen els dígits, like Egipt, like els orígens d'Etiòpia, like els ecos dels càntics de Mongòlia. Però és impossible no oblidar aquella vitalitat pròpia de Vincent Cassel, no tallar alguna arrel, em toco les temples quan em disposo a la retroperspectiva, deixa'm viure al meu propi Florida. [Tornada Dicc] Y me tengo tanto que decir por ese yo que ya no está aquí, cuando desvié de aquel camino, cuántas posibilidades pa un solo destino. Personal como una selfie o sonreír para la foto y yo buscando en medio de aquel caos entre promesas y juguetes rotos. Encara establim un vincle nocturn, trobaré la resposta a les llunes de Saturn, aquí trobo la felicitat de laboratori que em dóna aquest somriure caducifoli. Em crides com si al carret de Robbin Williams no esborrés la cara del membre de la família, vols que torni a Síria, a la recol·lecta, a l'explotació salvatge de l'arquitecte? No cremaré els meus orishas, els meus orígens, no mantinc les vint-i-quatre l'ànima tan rígida, escric calitja encara, des del sofà llit a Kabul still, hermetisme buscant asil. Tu voldries un Txernòbil, que et retrobi, que m'allunyi per sempre més de tot aquest lobby, però jo ja m'espavilo, ja em cuido, em fugaré a les fosques o potser em tancaré en aquest living room. [Tornada Dicc] Y me tengo tanto que decir por ese yo que ya no está aquí, cuando desvié de aquel camino, cuántas posibilidades pa un solo destino. Personal como una selfie o sonreír para la foto y yo buscando en medio de aquel caos entre promesas y juguetes rotos.
10.
Si les corbates t'amarguen els dies de sol, apaga'm abans que arribi el hook, ah? perquè és d'una altra època, jo torno a casa amb les cames esquinçades els dimecres i comptant llambordes, podria recitar-te-les per ordre però em miren persones i em costa que flipes concentrar-me. No saben que porto armes, no sé si porto armes, però tremolo quan passo pel costat de les portuàries per si un ca, vigilo que no em caiguin de les conques, m'aguanto la ronca. Sobretot és com quan se'm desencaixa la face, l'ànima té record, no la menyspreïs, el meu cos buit d'empremtes dactilars, carregat de pols i talls de s...sílex. Recito misses al reflex sol com un homeless, la mirada amfíbia perquè mai no vaig de compres, camino en contra d'una gasolinera abandonada amb tota la cara d'estafa, la garrafa buida després de quaranta xàfecs. [Tornada] Uralita, uralita. (x5) Uralita, ura... Reso perquè... no sé si aquest... sol és el que em pertoca, el correct, ho demano si cal a la quarta paret, intercepta'm en hectàrees plenes de pesta on tot s'acaba, m'hi porten en cotxe. Estàvem en una mena de... inventant-nos paraïsos amb les veus amb les formes... homes que aplicaven quiromància i nosaltres dèiem que tornaríem a casa, tornaria a casa. Però no vindran les provisions si marxes del refugi, per molt que fugis, encara que les busquis després. Ni les navalles, ni les gotes, ni les car- ni les cares. Deien que les escates eren dures, no eren homes de pel·lícules, eren homes de naufragis i de mal d'altures, em veien venir mentre em comprovava les costures, word up. [Tornada] Uralita, uralita. (x5) Uralita, ura... Drakir a.k.a. Nu Drama, festes paganes, càntics que no quadren al pentagrama, el dinar d'ahir a la selva asfaltada, uralita conglomerada.
11.
(DKtorce) A 3 al gramo, malas rachas, oleajes contra el casco, temblando con el celular en el oído, en media horita gasto sonrisa de reglamento, cuervos picotean mis ganas de ser mejor en todo. Encontraron mi sombrero en el asfalto lejano, echo un nudo a los cordones y lo firmo, sin pensarlo, pero no hay nadie cuando llego, regreso a la periferia en un vehículo desconocido. Oleajes contra el coxis, el cuerpo sigue inerte por la hipnosis, androides hurgan in ma pockets. Corriendo hacia la trinchera sin mirar al horizonte o hacia el infierno en busca de nutrientes, de superhéroes, escaleras de colores, pero el gato de Persia no sobrevive en callejones. Le doy de comer a mis bastards, mis cicatrices, metido en el lío hasta el cuello pero you don't know me. (Drakir) Seríeu només matèria, t'ho juro, he après a notar l'aire a l'altra banda del suro, em moc amb llanternes, oracions eternes, mirant la cisterna d'aquest Poly Klyn que vibra. Avui peso seixanta negatius, he arribat a comparar partícules amb actrius, l'últim que vaig sentir va ser la teoria de cordes i vaig posar-me a córrer fins a gastar-me les Jordans. Som un sistema, el meu està format per erugues i cargols poma, presos lligats al croma, al filtre, a la massacre de la persona per dintre, acaricia la pantalla o esprinta. Missatge en forma de punt diu que pot ser que s'acabi, contra mentides piadoses a l'avi, facta non verba, si sempre has sigut herba, recorda que la terra et pertany i et conserva.
12.
Avui sóc una pedra, parlo amb les bigues, oloro les pàgines antigues, allargo l'oli de cuina. T'explico. Drakir aka Nu... nu... He vist la plenitud en un bassal, sóc un samana, demà passat m'escapo amb una beduïna, tornaria, tornaria però em cremen les botes com un patriota, penso que l'anonimata, sento bategar les mantes, contrasta amb les meves glàndules, dono cops a la bitàcola, des de fora sembla un espectacle, aïllat no sé ben bé perquè em preocupa, llàstima. Ja he idolatrat a Herman Hesse, una altra il·luminació passatgera I guess, veig a través del còrtex, del teu còrtex, de la teva meninge, a través de la seva saba i de la seva tija. Vaig néixer a Níger, entre d'altres, coma, consumeixo narcòtics que porta la baixa broma, destaco per retindre'ls a l'estómac i em donen lucidesa com injeccions d'Arthur Conan Doyle. En calma a soles entre pintures d'antílops, envio missatges a casa dient que ja m'espavilo i em surt molsa a la cara i sota la roba, l'estoven les goteres de la cova. (word up) La part superior d'un bidó crema, hi tiraria més cartes però només queden les cendres, hi posaria les mans però no em queda gens de life, es consumeix gràcies a quadres de corrent naïf. Ahir a la nit em vaig despertar putrefacte i vaig veure un UFO, un artefacte, per això sé quan es mor qualsevol planta, whatever, i tinc memòries d'altra gent i neures, tinc un bitllet de trenta, a la vostra carpeta sóc un espècimen rar, si ja em vau encadenar en aquest bulevard de Corea, a la frontera, no paren de tirar-me pedres, perdona'ls perquè ho fan tot a consciència.
13.
La meva calavera no té les formes estàndards almenys aquesta tarda, viuré al meu propi Nebraska, abans que se'm mengi la falta de calor de l'estufa o el caràcter eremita que adopto tan profà. Sulfat de sodi amb aigua en una tassa em purifica, amb els segons perdo la poca capacitat sibarita i em condenso, es veu que ja no em queda... saliva, l'enyoro com notar la frescor de l'aigua freda. Una vintena de mantes que m'he posat per sobre, no sé si la porta em rebenta el cervell o s'obre, ... del tremolor als espasmes hi ha una fina línia, dels espasmes a la calma, un tros de vidre i quaranta-quatre trucades perdudes, si no fos per la bateria serien setanta-una, tot per aquelles cartes amagades entre les factures, escrites a mà i amb adreça desconeguda. No suporto que hi aparegui el meu nom de pila, que hagi pogut recordar com es diu el meu village, quan els membres em responguin juro que les cremo, o em trobaran a casa com a Hoffman, Phillip Seymour. ...Era el meu aniversari, ara ho recordo, les úniques espelmes són llumetes quan m'adormo, l'única companyia és el so de les passes dels insectes, de totes aquestes goteres. Un milió de mississipis des que vaig desconnectar el fix, em vaig connectar als ossos i em vaig treure les kicks, ho expliquen aquestes ics, la pila morta al rellotge, la pau típica de les aigües de Cambodja. I ara és com 'sisplau, regaleu-me el cumulonimbus, tornem tots a les tribus, us ho suplico', però la mà em toca el terra per inèrcia, i es trenca de cop la cinta de la persiana. Amen

about

Diàspøra. Individual, personal, solitària, pròpia, privada.

credits

released April 28, 2015

Gravació: Gamos.P.Macau a Trastero Records
Mescla i Màster: Ribbi Haller a HALLERMziQ
Concepte gràfic: David Cōvd

license

all rights reserved

tags

about

Nu Drama Barcelona, Spain

Nu Drama és una fusió de Rap amb PBR&B, neosoul i música electrònica que, a partir de sons atmosfèrics, íntims i profunds, convida l’oient a viatjar per tots els racons de l’univers i de l’ànima humana.

contact / help

Contact Nu Drama

Streaming and
Download help

Report this album or account