-

Espereu-me els hi vaig dir,però la vida no t'espera, el temps no es para,vivint en un ultimàtum,pell d'iguana,ah! i vindrà la mort,com vols que no ho recordi si la tinc sempre present? memento mori. Ho capto tot com estafa en una metàfora, l'esponja molla de vinagre per les nafres,ha, vaig aportar-ho tot i encara espero el canvi, ja m'hauré tret el cinturó abans que m'estampi. Inseguretat,dubte,però em considero un rètor, la vida desgasta molt,necessito aquest ritu, ja no prometo,altes dosis de potassi, imagina't que les pupil·les parlessin. No crec en misses,un altre dia gris, impossible sortir bé de tot aquest abús, perdo la gana,el pes i les bones maneres, situació d'inestabilitat,però la culpa és meva. [Tornada] Inseguretat i dubte, jo en tinc tota la culpa, l'última gota amb l'última nota, jo en tinc tota la culpa,tota. (x2) Abans sempre tenia algú,avui no hi ha ningú, mantenint distàncies com la iguana Oberlus, serà difícil redactar-me un diagnòstic, guardo la gran boira de Londres als bronquis. Ofereixo a l'exterior reflexionada realitat i ràfegues de sentimentalismes entre electricity que em permeten camuflar molts odis, tot i que allà fora no són capaços de transcriure aquests codis. Cru com la vivisecció d'una rata, ni violència gratuïta ni rap de corbata,aah, despertar és morir,look at my feelings, no a mi, em banyo en aigües de Nova Delhi. Allò que havia trobat no era la pau ni molt menys, faig un altre glop de cicuta amb sang als punys i confonc l'última gota amb l'última nota, abandonament,decepció,derrota. [Tornada] Inseguretat i dubte, jo en tinc tota la culpa, l'última gota amb l'última nota, jo en tinc tota la culpa,tota. (x2)

[Tornada] I ara què,eh? m'ho pregunto,i ara què? si he deixat marxar tot el que m'importava,eh? I ara què,eh? vull saber-ho,i ara què? res on agafar-me i ho tenia,god damn! (x2) Amb una pressió mental exquisida, estudio criònica avançada despertant sospites, keep that,si jo atiava el foc amb els braços perquè a la taigà els recursos eren escassos. Productes de neteja,jo vida de bohemi, desmillorat com Steve Buscemi, ara rego amb gas-oil idees amorfes, per això escric amb la incertesa dels orfes. Infància de Cole Sear,d'Stuart Mill, wha-what? motherfucker,I'm ill, només jo sé on s'amaga l'últim asteca, he viscut més d'una dècada entre pluja seca. I m'odio,fa molt temps que m'odio, pels actes,la vida que porto,és...sense motiu, des d'aquell dia que necessitava ajuda ara cada tarda a sota d'una nova estampida. Marques de rebel·lió,escriptura automàtica, espasmes,glaç,amulets,quiromància, les ànsies,les meves amenaces, homes darrere dels diaris a les terrasses. L'últim capítol està escrit a les parets de l'hotel i el meu cos ara s'està acostumant al gel, l'imperi dels atlants,codis i clans, els responsables de la mort d'Eli Vance. [Tornada] I ara què,eh? m'ho pregunto,i ara què? si he deixat marxar tot el que m'importava,eh? I ara què,eh? vull saber-ho,i ara què? res on agafar-me i ho tenia,god damn! (x2) No volia arribar a aquests extrems, però se m'escapa la fe com in the projects, un desquiciat reprimit per dintre, la vida és rància,you know? alquímia. Ho dubto,encara em quedava confiança, comença en escriptura i acaba en automatança, perfecte,ara també m'eviten els dalits, reprimeixo fotofòbia i atacs de pànic. No càlid,en canvi la cara cremada, rara passivitat,practico sàbat permanent,P-boy,borratxo de mi, de la realitat,em condiciona la gravity. Where are my homies,eh? recopilo ciris, ara no em somriguis,repòs als cementiris, em sobren les parpelles i la paranoia, estic tornant al cru com el Cronos de Goya. Què volen de mi? Vull saber què volen, jo i aquestes presències a soles, que respiren amb força,yeah, només parlen en persa,ah. No demano que m'entenguis,don't try it, si jo la lògica no l'he trobat mai, aaight,refugiat entre les dunes, entre les restes,els ossos i les runes. [Tornada] I ara què,eh? m'ho pregunto,i ara què? si he deixat marxar tot el que m'importava,eh? I ara què,eh? vull saber-ho,i ara què? res on agafar-me i ho tenia,god damn! (x2)

No trobo autoestima,no trobo wi-fi, tinc deu pàgines escrites de l'epitafi, un altre tema,necessito escoltar un altre tema, tots disfrutant la vida i jo en aquest... coma. He mantingut una postguerra,prra, i em mata que s'hagi apagat la llum que em donava pau,word up, tot és difícil,jo sóc més dèbil, esgotadíssim,sí,però tinc un lacrimal estèril. En canvi veig tanta humitat a la paret,boy, i aquesta fucking sensació de fred,boy, ja sé que en tinc tota la culpa,tota, però no s'arreglarà cremant la cullera per sota. Converses amargues amb el coixí i jo incòmode perquè em vaig vendre l'escalfor en aquesta Antàrtida interna que m'atura els estímuls,em fa més frívol, apartat de tota eufòria,damn,buscant un trèvol. [Tornada] Always down,down,down. (x4) Em bec la companyia,vomito la solitud, quan me'n vaig adonar ja estava fet un obsessiu, és en aquells moments quan la mirada se m'apaga, la vida és cega i jo em quedo sense swagga. Ha! Estat d'ànim efervescent, esperant una pèrdua contundent, la física em captiva i caic, abandono responsabilitat i culpo a Jesus Christ. Cause sadness rules everything around me, no trobareu ningú més aïllat als busos,yeah! vaig a convencions d'altruistes anònims, però jo encara estic esperant que aquest cervell abandoni. I com a mínim vuit hores de son seguides, el fet de no poder produir ni una sola llàgrima crema com el trànsit de l'absenta, apartat de tota eufòria quan no em representa,always down. [Tornada] Always down,down,down. (x4)

Tantes crucifixions ja no m'afecten al tòrax, vaig somriure perquè sabia que ens havia arribat l'hora, autobullying,resseguint la ruta de l'autisme amb trossos de vidre a la retina insensible. La meitat viscuda,l'altre meitat ja està escrita i no precisament en un paper de plata, vestit de gala en un penya-segat mirant els núvols, des de sota no pots tenir por a les altures,t'ho juro. Tenia raó,vaig fer un minut de silenci, per l'essència perduda,per tot aquell incendi, per les neurones,la fe,la sang,l'amor propi i sentia més veus a dintre que un esquizofrènic. Patètic,traços epilèptics,esperança absurda, amb les mans destrossades per buscar l'espurna, son,les ganes de volar de Leonardo, eh,yo,deixeu-me viure al meu propi New York. [Tornada] Blo-blood in my ear,jo no actuo, so-so much pain,tornant al cru, e-egotrapping again,no em suporto, li-like a pioneer,no queda ningú. (x2) Looking for my luck,jo,m'abandonen les xifres, tinc contractures de crani per sobredosi de lifa, no patejo aquells estranys,patejo l'ego, no em miris,no em parlis,no em respectis,prego. Caduco,fa dies que caduco,no educo, continuen esperant que ho oblido però no puc, cendra a la cara i lapidació contínua, raw,encadenat al negre com una vídua. Amnèsia,I'm forgetting what I missed,Jesus, últimament només dormo amb els meus enemies, les paraules adequades quan ets monocrom, sense sortida com la pena capital o el món. Què son aquestes marques? preguntes de dermatòleg, sóc la defensa pels traïdors que s'esperen a fora, holla,idees perdudes a la cala, ahir sopava amb homes arna i parlàvem de catàstrofes. [Tornada] Blo-blood in my ear,jo no actuo, so-so much pain,tornant al cru, e-egotrapping again,no em suporto, li-like a pioneer,no queda ningú. (x2) Jo dialogant amb bústies,dialogant amb gàrgoles, tinc una llibreta plena de matrícules, d'amenaces de mort amb lletra semblant a la meva, és la meva,monologodependència. Què em quedava i què em queda,companyia de cera, compto tots els dies que he passat a la trinxera, forever,sempre esperant l'anestèsia, porto per dintre la histèria,mirada tèbia. És com "aquesta ja serà l'última", m'intento escapar d'aquesta caça furtiva, respectant l'orbita,les línies que formen geòglifs, m'escolten com si estiguessin veient algun OVNI. Aparicions lluminoses de Maja Visnu, la massacre de Wounded Knee de sioux, evoluciono o em quedo a Síria,pioneer, és humilitat contra supremacia. [Tornada] Blo-blood in my ear,jo no actuo, so-so much pain,tornant al cru, e-egotrapping again,no em suporto, li-like a pioneer,no queda ningú. (x2)

Rodejat de voltors,puc veure els seus becs, escric les meves lletres amb guants de làtex, ja sé els seus regals,ja me'ls conec, contagiant el virus,spread,spread. No dòcils,valdrà més que no t'acostis, m'estic quedant sense leucòcits, transcripcions de psicofonies en Post-Its, vint-i-quatre set és always storming. La cicatriu és permanent,saps? els soroll de ruptura sona estrident,crack, no m'arriba cobertura,no m'arriba oxigen, demà serà un altre dia,vertigen. Esperances mutilades per la vida mateixa, impossible habituar-se a males ratxes, marques de corretges,jo,graduacions cultes, vaig cremar les lletres,les fotos,les cartes. [Tornada] Ara em deixen de banda i jo escrivint amb flato, no em van dir que tot era mentida,ho admeto, tot el que deixo i tot el que m'emporto, kick it! què m'importa si jo m'identifico. (x2) M'ho exigien,no,no m'ho comentaven, tontejant escòria i baixant escales,ah, això sona a cinquanta bones obres, a apretar les dents quan saps que vindran curbes. Ara... respiro febre i bombejo mercuri, tu no m'ajudis,man,espero noves hoodies, ja no decoro res,ja no aprofito res, I was diggin a les meves entranyes i realness. Com quan la mirada se m'embrutia,desgràcia, continuo parlant utopia,no mentida, no buscàvem els problems, m'he acostumat a viure sense sense. He cultivat la oïda,he mastegat la vida, l'estic escopint a trossos escrita, la culpa de Caín,el gust del gin,la purga de dins, la orella de Vince,quiero mis wings,fals chillin,somnis de Queens. [Tornada] Ara em deixen de banda i jo escrivint amb flato, no em van dir que tot era mentida,ho admeto, tot el que deixo i tot el que m'emporto, kick it! què m'importa si jo m'identifico. (x2)

(Drakir) En equilibri com el Feng Shui s'activen games de negre, dialectes que no capto són drames i seqüències, trigonometries impossibles que em marcava, vaig poder arribar al destí gràcies a falsos mapes. Tornant com Elsso Rodriguez o com els hipsters, environment providers amb l'ajuda dels sintes, back to roots,tribus que formen els selenites que tenen les esquenes senyalades per penitències. Ni mercaderies ni les tendències, o parapsicologia o “són coincidències”, buscava l'harmonia en criptes,no minimal, quan ens tornem uns addictes,instint animal. El cuir contra Notos i Zèfir, perseguit fins el final com si fos un màrtir, interferències i metàtasi,metàstasi, una setmana d'insolació buscant l'oasi. (DKtorce) Elegante como cuero y champán, yo no rapeo por clan ni por el pan, estoy haciéndolo rico,no llantas Lincoln, no pay for glory,ah,knowledge for shito. Gastando pasta como mayoría,sin sentido, para el insomnio,para dolor en el cráneo, crucé desiertos más duros que tus warriors, don't worry,I'm the punisher como Christopher Ríos. Smoke some líos,no imaginas donde vivo, rapeo clase entre prados y campesinos, estrellas y meteoritos,socio,mascando el odio, limpio mis Air Force y me enciendo otro. Mañana nada que hacer,recaliento la cena, imagino sus curvas entre humo y lágrimas, nervios como con narcóticos en la escena, sueno frío,puta,como el sudor del problema. [Tornada] Inabastable,no arribo a tocar-ho,no es palpa, sistema abstracte,quilòmetres de marge, per sobre,levitant,atmosferes indesxifrables, camp visual limitat,inabastable. (x2) (DKtorce) Sentado sin saber estar,enfermo, con negratas sonando en el buffle,so so fresco,ah, cuando el dinero me mantiene despierto, pago y pierdo,biatch,pago y pierdo. Estoy en el juego ¿eh? Estoy en ello, vuela conmigo si entiendes de lo que hablo, sin inventar disparos,con los bolsillos limpios, escupitajos y cobre pal Winston. Reversible como la cara del demonio, estoy en paz con el cielo como lagos de Ohio, ¿y qué sé yo si el pueblo está en revuelta? No sé de banderas,llama a la otra puerta. Con la confianza exacta pa dejar huella, I shot the sheriff, I shot tu lyric cinco estrellas, pagando platos rotos,movidas serias, perdido en sábanas o drogao por guerras. (Drakir) Recorro un desert de gel muntat en dromedari, vaig cremar la meva vida i els ulls d'un canari, nobody,jo al marge,sí,com hikikomori fins que em mori,fins que se m'emportin tot l'ivori. Passant una altra tarda a la meva pròpia favela, tenen males intencions com Edward Teller, se'm fonien les icones i es reforçaven les ombres en aquella caixa estreta on només veia cefalòpodes. M'enterro viu per pròpia voluntat,nu drama, no van poder entendre res d'aquell encefalograma, desmarcar els límits,superar els ictus, dormir en catacombes,creure tot el que predico. Com quan reflexiono i de sobte... llacuna, se'm torna a aparèixer la foguera de la tundra, jo en escafandre,tallant les mans als lladres, sabent que fa massa temps que em vaig oblidar del camí de tornada. [Tornada] Inabastable,no arribo a tocar-ho,no es palpa, sistema abstracte,quilòmetres de marge, per sobre,levitant,atmosferes indesxifrables, camp visual limitat,inabastable. (x2)

M'acosto a Henry Jekyll comptant mississipis entre varis mind movement sísmics, atrapat en bodegons vitals, conductes tribals,aurores boreals. La clau de gas agafada controlant el dubte, la distància s'acosta,l'ordre es satura, ja he trobat el rastre del límit,del fondo, pluges afternoon,esbossos,no em suporto. Calç,mucosa,noves tipografies, amb un caiac a les mans,so much fear, una nova alarma i jo sense combustible, res d'oportunitats i em demanen el triple. No sé de races ni de molècules, sé de penediment,de pèndols,d'agulles, aires,pronunciant al revés perquè no m'entenguessin i jo no m'hi veiés,eh? Madness,estic mirant les cendres de les cartes, ni els teus àngels saben tot el que guardes, germà siamès amb el bass aerodinàmic, reflexiono filosofia,parlo prosaic. Necessito novocaïna d'una vegada, memòria fotogràfica atrofiada, alimentant-me del Happy Meal project, vint-i-quatre línies discontínues al rec. [Tornada] Continuar amb el fred polar,orientar-se amb Andròmeda, sobrepassar el ser humà,les distàncies anòmales, viatges a altres èpoques,l'agonia dels nòmades quan no quadren les coordinades... Continuar amb el fred polar,orientar-se amb Andròmeda, sobrepassar el ser humà,les distàncies anòmales, viatges a altres èpoques,l'agonia dels nòmades quan no quadren les coordinades...diàspora. Ells em van dir "la vida continua" i jo vaig començar a samplejar Goa, a refugiar-me a tota mena de ficció, a refredar-me,a fer créixer les pors. Necessito que em separin ara mateix de mi, si reso és només perquè arribi una apocalipsi, les línies ja no són rectes,no són coherents, és per culpa dels ecos,els insectes,els tòtems. I criptozoologia diversa, necessito més crítica,més ofensa perquè he de guardar la ràbia a la vitrina, just al costat del somriure i la disciplina. Estricte és el meu càstig,jo,tortura, una setmana aïllat em sembla molt poca, en Hachiko encara m'espera a l'andana i jo encara repasso mitologia profana. Sóc l'esbós d'un nen prodigi, tot el que esperaven de mi contra el meu refugi, com un doctor nazi,com Shiro Ishii, ara deixeu-me viure al meu propi Tennessee. Vaig esquivar dreceres a la glòria, preferia timidesa,agorafòbia, hipèrboles de tots els meus problemes per no haver de pensar en tota l'escòria. [Tornada] Continuar amb el fred polar,orientar-se amb Andròmeda, sobrepassar el ser humà,les distàncies anòmales, viatges a altres èpoques,l'agonia dels nòmades quan no quadren les coordinades... Continuar amb el fred polar,orientar-se amb Andròmeda, sobrepassar el ser humà,les distàncies anòmales, viatges a altres èpoques,l'agonia dels nòmades quan no quadren les coordinades...diàspora.

El despertar de Gregor Samsa es fa insuportable, no phonecalls,el gat negre de Poe em mira.So cold,so dope,so low, somrieu vosaltres,m'inspira el dolor. Desterrat,ara sí que me'n vaig, he començat des de zero com John Nash, ah,jo rient des de la pira, des de la forca,distopia. Se'm corca el chance,no com abans, l'asfíxia de la Ciutat dels Sants, i allà estava jo mut com sempre, no hauria d'haver continuat sense xerpa. Believe me,no queden vincles, tot és personal i em busca l'asfíxia, es borren les línies,they overlooked me, ho tenia escrit,I will leave. En un pàrquing subterrani veient que no sóc un model a seguir,pànic, la suor em marca l'hora i recordo que un home es cobria de daurat a la tomba. Eutanàsia,massa ombres, màscares i teories,l'arca s'enfonsa, una imatge elemental inesborrable, run,nigga,run,corre,corre. Dripping like water,I feel like a monster, penjo atrapasomnis amb nostàlgia de la costa i... em buido de lligams i de marques, entrego tot el que falta a la parca. Diria que em parla i m'assenyala, last hours,el tacte de l'asfalt,vaig caure, allò que deia de la calor d'agost i del sol, de només poder sentir-me culpable. [Tornada] Like that, it would be something like that. (x2) Era vellesa prematura del que m'escapava, una nova etapa,una nova trava, cada forma imaginària que declino a mi no em sembla inintel·ligible,símbols. Autocrítica,patetisme, seguir els impulsos i penedir-men, per veure si em deixava respirar la febre, si algun dia ploro serà gebre. Als passos de zebra,control,grutes, ara la cadira ja ni m'electrocuta,ah, els cartutxos al paladar,oh lord, drowning again al mar mort. Mètode,quedar-se amb el mètode, donar ja per fet que no ets amo de tu,senectut,pandèmies, falta de gana i anèmies. La balsa no flotava durant el diluvi, diàleg reflexiu amb l'home de Vitruvi, esmeraldes,turqueses i robís purificant-se al Danubi,forjant-se al Vesubi. Jo,tot es queda,realize,fràgil,salva'm, res no passa just because,fuck'em, considera'm veure més enllà,spirit, els txakres,moai,Rapa Nui. Jo en una tumbona i es cremava la humanity, els bojos cridaven,jo m'havia quedat afònic i vaig entendre que els nens no ploren,aprenen, i els homes estorben,eh? maièutica. El destí et pot escopir a la cara. arronsat a les cantonades d'aquesta esfera, em deien,eh,espera't,condemnar,estar serè, em deien planteja-t'ho,dependre de què? [Tornada] Like that, it would be something like that. (x2)

Ja... vaig deixar de banda els ídols, la simplicitat i els falsos estímuls, ja no aprofito,cansat de la meva persona, bàsicament perquè no queda adrenalina. Nòmada espera algun canvi de ruta, go out! ja n'estic fart de tanta fuita, m'han esguerrat la recompensa sempre, estàvem a l'ombra,no hi havia oferta. Del nord,històries del nord, deixant-nos les mans buscant el confort,word! fins que no tingui les meves parcel·les, a primera fila es van esgotar les bales. O contribueixo o em desconnecten, tanta quarantena ja m'infecta, a mi em van esgarrapar la consciència, no m'escapo,no,autodefensa. I ara? Ara reclamen els hostatges, què saben del meu dol,dels meus allunatges? No som xamans,no som druides, poca gravetat i conductes suïcides. Històries que m'expliquen obesos puerto ricans, autoajuda,però abans música, continua la vista perduda, les notes es queden al cap i m'aporten altura. Una mica més a prop,considera'm, ja estic acostumat a rebre desenganys i pedres, què em quedava i què em queda? unir-me amb aquells que ja no em convenen,whatever. Allunya't,que això és una rara avis que ha après a odiar-se i a odiar-vos des d'aquell canvi, et penses que no ho trobo a faltar? que sóc tan fred com semblo? egotrap.