[Tornada] Jo vinc de l’edat de les tenebres, fa temps que ja no m’hi consideres, si quedar-te sol és quedar-te amb una quimera, planteja’t on eres, listen up! Jo vinc de l’edat de les tenebres, fa temps que ja no m’hi consideres, si quedar-te sol és quedar-te amb una quimera, planteja’t on eres. Nu Drama no són ansiolítics, no és tornar a casa pensant en el piti o només en que et visitin, tenia idees claríssimes com al neolític. Busques el solace i no vindrà, és una bola de neu àrtica, volant; Laika, caic a aiguamolls, m’agradaria l’aigua fins al coll, enter the void. Ebonies in the population, divideixen, es divideixen, porto dècades intentant fer creure a la gent que sé com comptar constellations. Constel·lacions familiars són un altre tipus de control, assumir un rol, creure en el gestalt, deies que buscaves el condol, dic que un home sol ha aconseguit amb una palanca el que tot el món vol. Estic en un vol de tórtores, fan nius a les cúpules dels cables de tensió i emigren, l’instint de supervivència és el que fa oblidar la fatiga. Lliga caps, Níger va despertar en mi coses a les que en la vida arribaràs, ...neoliberal... la barca que s’enfonsarà primer és la que tingui més material. Diuen que no, que no, apostes al canòdrom like Bukowski, taques a l’ànima fins que l’enfosquin, es mor un home i es pregunten tots quin. But...El principi del “fins al fons” és “estàs per sobre alguns, alguns, alguns”, això sempre ha valgut, hey you, peus a terra, now look, tothom voldria escapar-se dels cucs, absurd. El camí més curt és enfrontar-s’hi, no anti-, tenir alguna idea del que el cos aguanti, no acabar precipitant-hi si no “estic anant-hi”, el declivi de l’espècie de la tàctil. La nit més llarga de la meva adolescència curta, de la meva existència absurda. [Tornada] Jo vinc de l’edat de les tenebres, fa temps que ja no m’hi consideres, si quedar-te sol és quedar-te amb una quimera, planteja’t on eres, listen up! x2

[Tornada] Sóc un ghostwriter encadenat en un calabós a l’ombra, m’alimento de la llum que deixen passar els barrots de sobre, I got so much to tell, I got so much to tell, I got so much to tell, I got so much to tell. Vull saber com era la gespa abans que fos un camp de golf, com eren les onades abans que es malinterpretés el surf, selva d’Ana Torfs, repeat some words that I gotta learn, torça l’esquena like another one, com un altre torn, com un altre món, aconsegueix respecte amb 19 anys com Tutankamon, influències de 44 espectres barra homes a prop però tu tanca’t molt. Les nits de tempesta pronuncio tagalo, no m’importava tot, cauen allaus o plora el Bauhaus logo, tiro els daus. Do-do-do-do... va donar pas a suor, energia amb moonrocks, de la butaca a Woodstock, seran fotons suposo, punts de llum dubtosos, constel·lació d’un toro i orió i scorpius, recuperar àlbums, fotos. Vuitanta per hora en moto Aprilia, Vespa o sidecar, voltes al món començant per Namíbia centre per si de cas, per si un ca, el lloc on tot es va provocar, ara pregunta què busques si estàs a les fosques i vas conduint amb les curtes, perquè sé que no et sents miserable quan fas veure que no escoltes el homeless quan parla, quan vagis amb una balsa lenta veuràs que les aparences no valen, quan pugis per unes branques d’un bosc de mangos, d’un bosc de mangos, Argentina Fargo. [Pont] Si no fos pels coàguls era la meva última chance, la meva última chance, fes que sembli un accident, fes que sembli un accident, cada cop em movia menys, cada cop em movia menys, no ho continuïn entenent, no ho continuïn entenent. [Tornada] Sóc un ghostwriter encadenat en un calabós a l’ombra, m’alimento de la llum que deixen passar els barrots de sobre, I got so much to tell, I got so much to tell, I got so much to tell, I got so much to tell. x2 Vaig sentir Shabba Ranks de Tory Lanez i vaig entendre que hi podia haver art en el game, m’he vist renéixer a two o one eight again. Veig projectes de persones que es deuen pensar que em voldria tapar les canes, que mantenen un amic de l’ànima que no suporten per sentir-se sanes, que tenen els dits d’un home de setanta per acariciar pantalles planes, que voldrien estar fora fora perquè només poden controlar-se amb xanax. Jo vull saber com era un quagga abans que fos una farsa, una estrella que s’apaga abans que arribin els quàsars, tinc tantes coses a dir, I got so much to tell, torres caigudes de Babel, el mite de Caín i Abel, mai mai siguis un model. Al punt més alt del gratacels on hi ha moral contra el fuel em van encadenar, for real, sóc un ghostwriter, I got so much to tell. [Pont] La meva última chance, fes que sembli un accident, fes que sembli un accident, cada cop em movia menys, cada cop em movia menys, no ho continuïn entenent, no ho continuïn entenent. [Tornada] Sóc un ghostwriter encadenat en un calabós a l’ombra, m’alimento de la llum que deixen passar els barrots de sobre, I got so much to tell, I got so much to tell, I got so much to tell, I got so much to tell. x2

Acabo de venir d’Indonesia, tenia amnesia, he recollit essències de tija i mitja pàgina d’una metàfora antiga, allà el sostre no s’aguanta per les bigues. Tu ho faries? recito versos de santeria, em pensava que me’ls sabia, els repeteixo fins que... les nou i quinze, tenen fins a i 44, estaran per allà divertint-se. La pell s’esquinça però les forces es mantenen, es comença a descomposar tot, sospiten de venom, venen de fora, sempre de fora, de quilòmetres, per això saben que a l’autovia hi ha videocàmeres. S’han criat en el conglomerate, tenen moltíssim a perdre perquè són pares de família i les possibilitats oscil·len entre mantenir una feina o perseguir una utopia. Tornaré a casa algun dia? estic fora, hores mortes, coloms que semblen persones, caminen més que volen, hold up... Per si venen quatre convidats els hi ha preparat un llit a l’habitació que reserva, és hospitalari i no només perquè la seva religió li mani, renta els peus i dóna de menjar a tots els pilgrims. Va mirar el seu fill als ulls i li va dir “creix”, no tenia més consells, estaven rodejats de trash, Manshiyat Naser, no recorda com va ser, espera escapar-se. Gana, febre, malalties, en aquest ordre, però té bons contactes a l’slaughterhouse, pot alimentar els seus fills, tirada de daus, carregats per misses en mesquites i palaus. Confio, optimisme de crio, parla crioll i l’escriu a nivell nadiu, forma part d’una crew barra mare, se sent camarada, recorda més la iniciació que el bateig de les germanes. En aquella iniciació va rebre cops sobretot al costat esquerre, a la galta, i té una cicatriu a la cella que li fa mal cada cop que ho recorda. Les pedres de bismut leviten també, simfonies de djembé, tinc espasmes a ritme de candomblé. Veus que no m’omplen diuen “surt de casa i compra”, gaudeixo de la rampa, em deixo anar a les rampes. Buscava algun tipus d’amagatall a la pampa, però les alpaques no es domestiquen així com així, s’escapen, em vaig guanyar quaranta-quatre grapes per acostar-m’hi de quatre grapes, sèrum i visites. Les rodes d’una Volkswagen hippy em passen per sobre i em torno líquid, badtripping, reso a estàtues tiki, li demano al xaman que m’ho expliqui, et faig perduda quan estigui, pick me up. Últimament sento com si hagués nascut a l’espai que es crea entre les peülles d’un mamut i se m’observa com si fos un espècimen que es conserva a menys de 150 a les plantes de criogènia. Estic estalviant per anar a Nigèria fins que em sembli familiar perquè tinc un germà de Namíbia, hi vivia. Milions of civilians en quad, el llum de davant atenuat, respect the drop.

Estava en un balcó, English breakfast, respirant molt més del que et penses, des que tots em parlen d’expenses, annoying annoying, el seu tren de vida. Música d’ascensor, m’he comprat shitake, unes flors a en Drakir, imagino like that kid, només sóc terraqui, espero que m’ataquin assegut com un faquir en un llit de punxes, brases, empassant-me espases, el meu nucli és el d’un quàsar, material de Nasa, torno a caure desvalgut a Rockefeller Plaza, estava fent salts amb unes ulleres de pasta, va estar bé, but that’s enough. Escoltava 6lack Free Album i volia creuar el bassal en un salt com un somni, dream warriors, Pee Aitch, com són ells i jo mateix, tremolors de perdre l’eix, posa nerviós, retrocedeix, la veu tallada like Da$h. Deixa’m ser herba que va creixent, marxaré en un quart minvant al Líban o a Marraqueix si ningú m’ho impedeix, beure tes, cuinar amb greix. He estat en una casa Usher baixa, he sentit parlar d’una porta, una caixa, grans de sorra que baixen, teories que no encaixen, té tot el sentit per a mi. [Tornada] Sóc un ésser humà like another one, another one, dels que s’acostuma like another one, another one, amb errors i traumes like another one, another one, just another one, just another one. x2 [Post-tornada] Ésser humà like another one, m’acostumo like another one, errors i traumes like another one, just another one. Just another one, just another one, just another one, another one, another one. No tinc ídols, són un altre home, s’ha de tenir moltíssim estómac per veure’s com un “I never gonna”, that’s why I’m quite a loner, per això puc connectar amb les copes dels arbres morts de l’Amazones amb els que havia parlat estones del que em separa de les persones. I no és tant, són límits de plàstic els que ens separen de l’outerspace i no és tant. Estava en un balcó, black tea, cinnamon, fent les voltes que vulguis però mig adormit i pensant en un project, el seu tren de vida per la mateixa via, m’he comprat samarreta, estava d’oferta perquè venia de Bangladesh. Qualsevol altre, és el mateix de sempre, arrenca les males herbes (average), pots recordar quan tot estava bé, no et preocupaves massa, ara bé, a mi m’agrada saber, és el nu drama, whatever, des de two thousand eleven, torno a casa like I never been there, Addis Abeba. Sé que les vibracions de l’aire positives duraran, com si fossin melodia de flauta de Pan, Nu Drama, tenim un déu a dins encara que només siguem humans, encara que no ho sabéssiu abans, eh, so Nu Drama. Un altre més, formes part del que ets, I am flesh, bones, I am skin, nothing more than human being, Sevdaliza said, som un sistema cargols poma. [Tornada] Sóc un ésser humà like another one, another one, dels que s’acostuma like another one, another one, amb errors i traumes like another one, another one, just another one, just another one. x2

A cop de rem i troba’l, parlo de coneixement, no premi Nobel, ideals a l’òval, dormir sobre una victoria regia, sento la nirvana que neix ja. Quan era matèria i caminava em colava per les reixes, ara ethereal, el d’estudis, qui ho diria, acabo de venir de Síria i m’hi sento lligat, per això contesto amb un mòbil del lustre passat. Perquè tard o d’hora se t’escaparan amb un catamaran com l’identitat de George Kaplan, fills del coltan, guardo un tros de mar en una capsa fins que passi prou lapse de temps després del col·lapse. I talk when I sleep, I sing when I walk, només vaig veure el cel des del remolc, núvols que dissolc, com un gos abandonat que corre per la platja, les fogueres li porten imatges. [Tornada] Avui sóc un cavall salvatge, sempre he sigut herba alta que es mou a muntanyes, allaus de neu i de glaç marquen la silueta dels prats. x2 Vaig trobar la meva llum pròpia submergint-me en un llac d’Skopje, calidoscòpia, ara farà ja molt de temps, els arbres s’estan quedant sense pell. Tinc en un calaix l’ànima, mental stamina, I mean I bring something about me to your essence, tu deixa’ns ser una capa d’herba que va creixent, creation of inside light. En un espai d’1 70 metres quadrats jo m’he fomat completament aside, no tornaré... Kumbaià déu meu, llàgrimes de museu, té les mans lligades com les serps del caduceu, ales al peu, ara palpeu abans que marxi la vista, la vaig veure escapar-se, mística, panorames increïbles del fiord, m’estan acariciant les ales i els pulmons, decode. [Tornada] Avui sóc un cavall salvatge, sempre he sigut herba alta que es mou a muntanyes, allaus de neu i de glaç marquen la silueta dels prats. x2 [Outro] Avui sóc una àguila calva, he vist unes vistes increïbles del fiord, formacions de núvols altes m’estan acariciant les ales i els pulmons. Puc imaginar-me a pale blue dot, veig un paisatge que es mou quan plou, pluges comencen a caure, pujo per fusionar-me amb aquest blau.

Venen èpoques de seppuku, jo encara truco el linx, escriuré fins que despengi, fins que tot recomenci. Em semblava dolç, vosaltres vèieu negre, vosaltres vèieu dol, a mi em semblava dolç. Que no es repeteixi, no vull sanefes, vull viatjar a Belfast des del sofà, encofrar el meu dia a dia a dia. Que no es repeteixi, no vull sanefes, vull viatjar a Belfast des del sofà, encofrar el meu dia a dia a dia. Dia a dia a dia. Dia a dia a dia. Dia a dia a dia.

Avisa’l, s’està quedant sense diesel, miserable, segur que no passarà aquesta season, mandíbules inquietes que em venen a parlar de la vida, Jesus savior lord, keep me away from those lizards. En un ascensor like hold up, hold up, hold up, tinc les mans d’un altre, estic pagant la quota, només menjo i respiro per la boca, em moc per impuls, sóc matèria morta. Estic esperant traspassar aquell porta per trencar les meves percepcions idiotes, sé d’un tio que va marxar amb un Dodge Dakota perquè coneixia el que hi havia a sota. I encara et preguntes per què? got it, un escarabat sota terra, Sàhara, autoajuda de gasolinera, average, deixaré anar les essències i got ‘em, got ‘em, got ‘em. Quatre rondes més i el donarem per perdut, ho sento, estic en una melé d’esperits idiotes and I’m trying to get through, no respiris, posició de fetus, imagina’t sense un Schedule, compartim el knowledge, tenim unes bases, per això estem escrivint vademecum. Una a una em sembla imprescindible, bàsic, but I’m nobody, una colla jamaicans a Hackney, soundsysem party, beneeixen el namibian rare, god bless you, buddy, símbols a la porta just abans d’entrar-hi, no abecedari. [Tornada] I knew ‘em and I saw that something was happening, han d’anar als Apenins i cridar fort, via d’escapament, no han de guardar-s’ho de cap manera, semblen humans, diuen que només necessiten espai, que si poguessin preferirien estar aside, però jo sé que viuen la half life. x2 Si els hi mires els ulls veuràs esculls de corall extingint-se, agafats amb pinces i partint-se, endinsa-t’hi, veuràs que acaba el diesel de l’eufòria falsa que no s’improvisa. Els hi sembla temporària crisi, com que és algo físic pot curar-ho amb pills o un automòbil like OS, efecte 2000, false feeling. Et conec des de fa bastant, no és cosa de neurones mirall, no voldria el teu somriure fals trist de Charles Chaplin, we have developed speed but vivint a mitges, tancadíssims on our own, el dia de l’últim gra de sorra que no pugi us preguntareu qui sou, so: Jo sóc un home que va viure fart, que va donar gràcies apartant la mà, però posant la galta per tenir motius, rebent els atacs com si fos un sioux, el dia que em trobi deixaré d’escriure, quan contesti el linx esborraré les views, vot de silenci, vot de silenci. [Tornada] I knew ‘em and I saw that something was happening, han d’anar als Apenins i cridar fort, via d’escapament, no han de guardar-s’ho de cap manera, semblen humans, diuen que només necessiten espai, que si poguessin preferirien estar aside, però jo sé que viuen la half life. x2

Bolca’m sobre un cotxe midwestern, fes que sembli un accident i després vés-te’n, pots pensar que les nits ceguen, les llagostes seguen i que tots els manuscrits preguen. Recorda quan et tenques, t’has esperat segles però ordena les things first, el pas de les plantes al remei, no pensar en un altre quan s’acaba la xusta de pei. Mala espina... tard, haver girat més la turbina, “acosta’m ràpid ara a la licoreria, tio”, diu, normalment vol dir canviar de poble de nit, cito: “tens dos euros?” Té cara d’haver vist el purgatori, els tremolors als braços en són un recordatori massa gràfic, ffiu! ja té el malibú, menjarà ràpid, cru, té més ganes de graus. Blau i vermell, coneix aquestes llums, han fet controls contra ell, per això es paren, trucaran a un amic, si no contesta, al fix, “I need a ride with you, kid!”

[Tornada] En el dia d’avui no faré servir els ulls, extrasensorial, extrasensorial, extrasensorial. x4 L’efecte de la teïna ve provocat per trossos de plantes, sobretot al desert hi ha cactus que tenen certes substàncies, homes de pura ciència estudien des de casa les galàxies, homes de pura tribu poden tocar-les, poden tocar-les. Les corbes d’un mandala, inhala, exhala, acabaràs sentint-te com en una selva de bengala, amb un vestit de gala a dalt d’una cascada penso que les altures han estat sempre desconnectades de tot. Perquè busquem palletes d’or, perquè mirem cellular phone, parlo de coses que en una pantalla no hi són, vaig conèixer un home de 80 anys que bevia infusions de zingiver, (una llarga vida) i parlava un portuguès de Goa, Índia. [Tornada] En el dia d’avui no faré servir els ulls, extrasensorial, extrasensorial, extrasensorial. x4 De la branca a l’hamaca al matalàs, de tinta vegetal a tattoos al braç, de les danses tribals a la razzmatazz, de baralles de cadells als Balcans. Del colom a la carta al burofax, de dents de cocodril a divuit quirats, d’arquitectura maia a universitats, som els nostres avantpassats. Carreguen girafes, elefants, un vaixell de safrà, selfies amb boiximans, documentals, qui són els salvatges qui són els humans? un cotxe de safari, escopetes de dards. Meditació per superar les jornades laborals, tell me, don’t you feel like another one? cursos de reiki, coneixement personal, la generació de la doble moral. [Tornada] En el dia d’avui no faré servir els ulls, extrasensorial, extrasensorial, extrasensorial. x4

Desconfio de l’ètre, l’he vist caure en oferta, el meu pis va ser el refugi de l’últim asteca, stay better, si la cosa se’t distorsiona, stay better, no et quedis en una cuneta. Et passaràs dies acumulant andròmines, esperant que arribi oxigen a les caròtides, mirant l’skyline, prenent l’ombra, penjant les cames veient com es gronxen o tancat al cotxe. Desconfio de l’ètre, l’he vist caure en xeringa, el meu pis serà el refugi de l’últim mandinga, stay bigger, si veus pedra amenaçadora, stay bigger, un dia seràs una relíquia. Vaig trobar un homeless hopeless, he must focus, per això hi ha matinades el sobten, ha d’anar en compte, li passarà comptes, és un teatre d’ombres, s’hi veu però a les fosques. Qüestió de mals hàbits, un borratxo fent-se el savi, li noto el tremolor a la comissura dels llavis, m’escriu una adreça amb llapis, em diu que un dia m’hi escapi, fent una mica de digging vaig descobrir que vivia en un àtic. A la porta D, doncs no era homeless, diu que els policies ja saben on és perquè han hagut d’arrossegar-lo a les tres de la nit, es queixaven els veïns, he was always singing the same thing: I am drinking away the pain like Q Tip, like Johnson Albert cause I know no one’s gonna pray for me. Desconfio de l’ètre, l’he vist caure de fa temps, el meu pis acabarà sent refugi de sapiens, what happened? semblava que tot avancés so what happened? anyway, alea iacta est. Estem de baixada, de pendent, depenent de falsos estímuls per la ment, últimes dones, homes íntegres, melodia zíngara, que ens marqui camí i expectatives.

Em vas donar els àtoms, ha hagut de passar molt de temps per valorar-ho, et mous amb pedaços, no em vull ni imaginar de què han estat capaços. I tot el que haurà de venir... sediments que no saps si arribaran al riu, m’has ensenyat el valor de les coses, és la meva força motriu. Matriu, no deixis que aparegui un altre perfil en mi, matriu, matriu, no deixis que aparegui un altre perfil en mi, matriu. T’he comprat una parcel·la de món interior i no té res a veure amb una habitació, vas moldejar el fang abans de donar-li l’escalfor. Formes que vas fer, formes que tindré, formes que sempre més seran nostres. Matriu, matriu, matriu.