Recito ho’oponopono, odis em desgasten del tot, per si venen, per si venen figures de mud, he mirat les tiges del cantó, contorn. Veu lletres escrites al front, el comportament dels coloms li recorda, li recorda massa al de tots, caminen i no aixequen el vol, control. Ara no li parlen mai, recull fusta per un rai, quatre branques, molt estret, no gaire espai, les ha tallat amb kunai, alright, alright, alright, escorça de bonsai. Quarta lliçó del sensei, de les plantes al remei, amb la mà tapa la lluna, Galilei, la cara toca el jersei, away, away, away, del sofà llit a Taipei.

Tornaré a casa tard, no estan esperant-me, tornaria a casa tard però la lluna no escalfa. Les estalactites s'ajuntaven amb els mites, la meva confiança bolcada en unes collites, volien potència al riu del meu propi Texas, però l'aigua quieta és l'única que es reflexa del tot, per això tinc els ulls girats cap a l'interior, per poder aprofitar els meus estigmes com un treball de kintsugi reparador, la fusteria de l'or. Tornaré a casa tard, no estan esperant-me, tornaria a casa tard però la lluna no escalfa. x2 La màscara dóna claustrofòbia, el va veure baixar del Pontiac, lunch alone, una cerimònia, that seems nice. Contranatura, corrent contrària, en una alzina milenària ha respirat tot el seu aire, that seems nice. Fa moviments bruscos de cop, racons, coses que no tornaran a lloc, tampoc, connecta amb la medul·la de l'os, for long, mecànica del cos. Tornaré a casa tard, no estan esperant-me, tornaria a casa tard però la lluna no escalfa. X2 Tornaré a casa tard. Tornaria a casa tard.

Em pensava que era un desert, és un cementiri de pedres, m'ho van explicar els berbers anys enrere, com que m'adono que no hi és, busco una figura paterna, el que fins ara he hagut de fer és escampar-ne les cendres. Pensava que era sotabosc, és un cementiri d'arbres, em recordava qui sóc, mirar els micropaisatges, i pels carrers de Lisboa els homes juguen a dames, poden aïllar-se de tot encara. [Tornada] Sé que no tornaré mai com partícules que estan flotant per l'espai, sé que no tornaré mai com imatges gravades a la resina. Sé que no tornaré mai com partícules que estan flotant per l'espai, sé que no tornaré absolutament mai. Pensava que érem energia que anava d'un cos cap a un altre, m'ho van explicar els bodhisattvas, els lamas, samanes, de les voltes de roda del samsara a les dimensions de la proporció àurea, és per això que volia tornar cap a casa amb un quadern d'escriptura semiautomàtica. Pensava que era el fons del mar, és un cementiri d'ostres, cometes i pols estel·lar que ens volíem fer nostres, no tornaré mai del tot, formaré part de l'escorça, nothing-everything is gone, I was told that. [Tornada] Sé que no tornaré mai com partícules que estan flotant per l'espai, sé que no tornaré mai com imatges gravades a la resina. Sé que no tornaré mai com partícules que estan flotant per l'espai, sé que no tornaré absolutament mai.

[Intro] Sí, al final el treball es diria Nu Drama, tal qual, perquè d'alguna manera representa la forma com tinc de veure les coses, d'inspirar-me amb tot allò que m'envolta. No estic parlant d'un drama, una tristesa que et deixa sense forces per tirar endavant, sense ànims. Al contrari, estic parlant de veure que no m'identifico amb el meu entorn i, a partir d'això, buscar noves perspectives, noves maneres de veure les coses. Això és nu drama. La falsedat més pura em va acompanyar set llunes, semblava un diamant en brut, després m’ha quedat un buit. Una mescla d’incertesa, rancor amb intermitències, falta d’equilibri i dol, ho desxifro a poc a poc. Una gavina inexperta que va deixar terra ferma i es comença a penedir d’haver-se posat en camí. Sento una mena de mantra que prové de les entranyes, allò que m’agrada dir: les coves de l’esperit. [Tornada] But I can see it all nu, nu species, nu order, nu drama, nu waves, nu fuel, totes les coses que no podràs veure a ull nu. But I can see it all nu, nu species, nu order, nu drama, nu waves, nu fuel, totes les coses que no podràs veure a ull nu, allò que abans era pur, you know everything is going to leave, for sure, but I can see it all nu. Aquell mantra es repetia més sovint del que voldria, em falta estabilitat per saber-ne el significat perquè l’ànima acumula essències de la natura i vides que queden lluny, el saber més absolut. M’adverteix alguna cosa, però veig com es desenfoca, amb sentir-la no n’hi ha prou, he d’escoltar bé el seu fons. L’aigua subterrània per sota, els corrents i les plaques tectòniques, ho he d’escoltar bé per si odis em desgasten per dins. [Tornada] But I can see it all nu, nu species, nu order, nu drama, nu waves, nu fuel, totes les coses que no podràs veure a ull nu. But I can see it all nu, nu species, nu order, nu drama, nu waves, nu fuel, totes les coses que no podràs veure a ull nu, allò que abans era pur, you know everything is going to leave, for sure, but I can see it all nu.