[Vers] Un cadàver en una càpsula lila, ulls oberts però no funcionen les pupil·les, no té moviments, pulsacions, feelings, deu mil càpsules més li fan companyia. Flota en líquid amniòtic artificial, té una placa amb un resum de biografia, a casa no li queda res de família, els seus rebesnéts encara investiguen. Té tres cables que es connecten a l’espina, una sonda li administra medecines, el van traslladar amb un dirigible, és de l’època de 1915. Han evitat estructures cristal·lines, no podien afectar-li l’organisme, d’aquí poc els metges el reanimen, després de 300 anys tornarà a la vida. [Pont] S’han de regenerar teixits amb aparells minúsculs, la falta d’oxigen ha afectat els ossos i músculs, observació detallada dels primers impulsos, estudi de com s’han de fer servir correctament ara tots els recursos. x2 [Tornada] No volia respirar aquest aire. x6 [Outro] No volia respirar aquest aire. x3 Aquest aire. No volia respirar aquest aire. x3 Aquest aire.

[Vers 1] Un esquelet d’edifici de difícil accés, tornaré quan estiguis més tranquil, get something for drink. 22 anys veient com es creuen dos carrers amb llum de quan estic despert de nit, realistic dreams. Una veu masculina està cridant en excés, la tapa del comandament partit, el fill absorbint. Es queixa de la seva sort com si n’hi faltés, buscarà culpables, perquès i quis, seran al mateix pis. [Tornada] Només es podia adormir imaginant ones delta com en els dies del shelter, com en els dies del shelter. Encara que mantingués la seva ment desperta com en els dies del shelter, com en els dies del shelter. [Post-tornada] Amagat en un pesquer entre els carregaments les distàncies semblaven diferents, marejat al balener com un polissó més, estava disposat a aquells extrems. [Vers 2] Una carta que no va passar mai per correus, la llegeix amb la veu de nen petit, no sap qui l’ha escrit. Parla del rancor i de com no tenir regrets, diu que l’odi et desnutreix per dins, it doesn’t worth it. Diu a tothom que la crema però la guarda en secret, té la firma que feien els seus dits, he après de mi. Només li feia falta que em desencadenés, que acceptessin les monedes els fills, fessin un camí. [Tornada] Només es podia adormir imaginant ones delta com en els dies del shelter, com en els dies del shelter. Encara que mantingués la seva ment desperta com en els dies del shelter, com en els dies del shelter. [Post-tornada] Amagat en un pesquer entre els carregaments les distàncies semblaven diferents, marejat al balener com un polissó més, estava disposat a aquells extrems.

[Vers] Les meves arrels al cel, les miro des d’una habitació d’hotel, formaven anells i creus, anaven acompanyades de veus. Parlaven de tu, de quan respiràvem tant en comú, d’abans i després de la muda de pell, de quan no es distingia cadascú. Les arrels es difuminen, es desvinculen, believe that, l’ànima ja no respira, constant vital de mentida, oh no no. En una cova australopitecus, boca del metro, encara espero, les habilitats socials a zero, forty-four letters, volia fer-ho. Tenia punts dèbils a l’esquena, la cama dreta, know how I get ‘em i rodejat de massa converses, la ment dispersa. S’havia apagat el far, tornar enrere em costaria car, al fondo del minibar havia guardat més d’un centenar de fotos, de cartes, de notes, coses que recorden el meu passat, la lletra lligada rodona diu que és una mica massa tard, noto el trencament a l’estómac i l’odi m’observa a l’altre costat, voltes i voltes i voltes per acabar enyorant la meva llar. [Tornada] Com vols que trobi vincles a l’Antàrtida, en una cabana de fusta penjada en un arbre, què més vols que robi de les terres àrides, massa preguntes que no em contestaven els arbres. x2

[Intro] Són les tres de la matinada, el mòbil carregant-se, tinc posats els binaurals, I’m going to Porto. Les pulsacions i els membres ara es posen d’acord, les puntes dels dits les vaig canviar per confort. Quan trobo l’equilibri [Tornada] Faig que les parets volin, que el sostre i les parets volin, puc fer que les parets volin, que el sostre i les parets volin. Faig que les parets volin, que totes les parets volin, puc fer que les parets volin, que el sostre i les parets volin. [Pont] Faig que les parets volin, que totes les parets volin, que es fonguin i després volin, but I can see the rest falling. [Vers 1] Ja no passa el temps, yeah, a tots els nivells, yeah, s’ha quedat etern, eh, vade retro changes, el que fan amb les substàncies jo puc fer-ho amb experiència. Em tiro per la borda, el tacte ja no em torna, ja no m’obeeix ordres, em trobo alguna boia, m’apoio i miro els núvols, busco claraboies. Repasso contorns diferents, white noise en un tren, límits d’outer space, xacra obert sense ser conscient, torno tard again, tornaré a i quaranta-tres, ego permanent, però les formes són efervescents. [Pont] Faig que les parets volin, que totes les parets volin, que es fonguin i després volin, but I can see the rest falling. [Vers 2] No veig mai el mateix, miri allà on miri, god damn, s’estarà fonent, cada cop percebo menys, però sembla que estigui desenvolupant un nou sense. El cordó de plata se’m trenca so I’m done, I broke it down, estava evitant que anés a altres dimensions, vull viure temps on vegi passar 1300 estacions, vull vista de drone. No són ordinadors, parlava d’Spike Jonze, Phoenix Joaquin, all this forces on me, all this souls on me, all this nature on me, per molt que es transformin són els meus principis. Mai no parlo amb persones, no escolten ni responen, només amb plantes mortes des que sé quan es moren, m’han passat coses mentre em centrava en futur-passat i ara sé, I never wanna go there, per molts viatges que faci sóc capaç d’escapar-me després. [Tornada] Faig que les parets volin, que totes les parets volin, puc fer que les parets volin, que el sostre i les parets volin. Faig que les parets volin, que el sostre i les parets volin, puc fer que les parets volin, que el sostre i les parets volin. [Outro] Faig que les parets volin, que totes les parets volin, que es fonguin i després volin, but I can see the rest falling.