Tornaré del bad trip... em quedaré al bad trip x2

Tornaré del mal viatge, encara em mullen la cara,
ells tenen esperances en que passarà,
extracòs direcció al sostre, al heaven,
no em cridis, no em salvis, no em despertis, s'acaba.
Una planta morta i una hòstia a la galta dreta,
les cendres del meu jo innocent a la tauleta,
control de la llàgrima interna,
sento: 'deslliga't però no tornis a la caverna'.
A la pantalla Sam Rockwell està en pausa,
what happen? No espereu que arribin convulsions ni nàusees,
amb l'infinit ja en tinc prou, m'entrego per fi,
abandono fronteres mentals i els garfis.
Fonent-me entre essències i ànimes en un moble
em trobo amb Ricard Soler i em crema l'omòplat,
jo...jo... sóc una bona mala persona,
sóc una bona mala persona.

[Tornada Pinewood]
Miro des del terra però no veig ningú,
amb la sensació de que és una il·lusió,
tot el que m'envolta s'ha tornat estrany,
però mentre recullo el que he anat sembrant,
per això no tinc por.

Em quedaré al bad trip, he caigut a sobre el gres
amb les pupil·les blanques i el coll encès,
les mans destrossades, la barba de setmanes
i la seguretat de ser incompatible amb l'espècie humana.
Els que ploraven tornen al camerino,
em tanquen els ulls, endrecen el dòmino,
apaguen Moon, els llums i la vida que em queda,
ara trobo pau en l'agonia i la quimera.
I'm gone, retorno a les tribus, als parlars histèrics,
a la bíblia apòcrifa i els seus mites sumeris,
em cuidaré i aprendré el que mai no se sabrà,
el pròxim cos: un polissó d'un vaixell de safrà.
Per una banda tot em recorda a galàxia,
per l'altra m'estan practicant una autòpsia,
el record d'una bona mala persona,
sóc una bona mala persona.

[Tornada Pinewood]
Miro des del terra però no veig ningú,
amb la sensació de que és una il·lusió,
tot el que m'envolta s'ha tornat estrany,
però mentre recullo el que he anat sembrant,
per això no tinc por.