[Vers]
Les meves arrels al cel,
les miro des d’una habitació d’hotel,
formaven anells i creus,
anaven acompanyades de veus.
Parlaven de tu,
de quan respiràvem tant en comú,
d’abans i després de la muda de pell,
de quan no es distingia cadascú.
Les arrels es difuminen,
es desvinculen, believe that,
l’ànima ja no respira,
constant vital de mentida,
oh no no.
En una cova australopitecus,
boca del metro, encara espero,
les habilitats socials a zero,
forty-four letters, volia fer-ho.
Tenia punts dèbils a l’esquena,
la cama dreta, know how I get ‘em
i rodejat de massa converses,
la ment dispersa.
S’havia apagat el far,
tornar enrere em costaria car,
al fondo del minibar
havia guardat més d’un centenar
de fotos, de cartes, de notes,
coses que recorden el meu passat,
la lletra lligada rodona
diu que és una mica massa tard,
noto el trencament a l’estómac
i l’odi m’observa a l’altre costat,
voltes i voltes i voltes
per acabar enyorant la meva llar.
[Tornada]
Com vols que trobi vincles a l’Antàrtida,
en una cabana de fusta penjada en un arbre,
què més vols que robi de les terres àrides,
massa preguntes que no em contestaven els arbres. x2
Nu Drama és una fusió de Rap amb PBR&B, neosoul i música electrònica que, a partir de sons atmosfèrics, íntims i profunds, convida l’oient a viatjar per tots els racons de l’univers i de l’ànima humana.