Em van trobar en un hivernacle, només podia parlar amb Shiva,
no van veure una planta viva en tot el perímetre,
seia en una cadira de vímet
i els binaurals ja m'havien portat fins a Coïmbra.
Fixa't en les files de darrere de les botigues,
em veuràs ballant el nerviosisme, a les últimes,
amb somriures automàtics
com pneumàtics que pengen d'arbres de Cincinnati.
Meravelles passen a ser matèria de control,
escandalós, per això vaig pujar en aquella rulot
i bon voyage, en-cara que no sortís mai del garatge,
fa dècades que em surt liquen i em quedo en aquest marge.
Penso més que parlo, 48 hores
vivint dins un cable de coure,
a vegades hi ha ombres, seguretat que em donen,
només tens una esquena torçada per rebre ordres.

[Tornada x2]
Espècies i angel dust, somio que el barri és fosc,
fixa't en les aures first, sóc considerat intrús,
singularia tantum.

Tant tu com tu heu oblidat caminar sobre l'aigua,
deixeu-me viure al meu propi Iowa,
avui sóc un pelacares a l'ombra,
dormia sense mantes tancat en un cotxe bomba.
I els guiris feien fotos de la forma de les meves costelles,
esperaven que tanqués les parpelles,
els hi sortien mogudes,
tornaré a aferrar-me a aquella causa perduda, que donava per perduda.

[Tornada x2]
Espècies i angel dust, somio que el barri és fosc,
fixa't en les aures first, sóc considerat intrús,
singularia tantum.

Odio quan em parles amb les mandíbules,
però igualment tampoc tinc tantes alternatives,
em queda el rebuig de la massa o la saudade,
em queda la teva cara quan vols que me'n vagi.
Vago sol sense salut,
dino al costat d'un desconegut, es pensen que he nascut,
que sóc contemporani del segle vint-i-u, però...
sort en tinc de... dono gràcies a...
Dibuixo barreres al meu voltant amb betum pel meu bé,
pel teu bé, per si un ca, espereu-me,
proverbis, partícules, marees desertes,
se'm notava temps lliure i ferides obertes.
Sobretot conec bé els microclimes,
la mort de l'autoestima, els canvis imperceptibles,
tornaré a canviar el pany per enèsima
i em deixa la consciència tranquil·líssima.