T'estan dient amb la mirada que t'espavilis. Aquesta nit serà química. Incomodes. No penso ajuntar-m'hi. Vaig matar-me un 27 de novés-te'n. Portes 24 hores venen-te. Controla el rencor, controla l'odi. Tornaria al principi. Tornaria al principi. Tornaria al principi. Tornaria al principi. De veritat que hi tornaria: a la inexperiència, a la cara agradable, al protocol, al 'jo també ho penso', what up? És una opció facilíssima, oblidar amb un massatge i aixecar la veu quan faci falta, és a dir no ho necessito. Drakir a.k.a. Nu Drama. What happen? T'explico.

La vida d'un corc, la matança del brot (el del nord)
només has conegut la del licor,
tinc la força d'una religió minoritària,
em vas veure abraçat als pàries.
Popol Vuh, no visc per un perfum,
tornaria al principi, em dividiria en àtoms,
volia trobar allò que no hauria i he pogut,
però perdo pigmentació dels cabells i m'arrugo.
Pogodependència, tornaria al principat,
quan no érem conscients de l'entorn érem bondat
i jo mirava les cal·ligrafies, les guspires,
plorava en públic, vivia sota les cadires.
Éreu referència, m'encega i m'infecta,
m'aportàveu a la vegada verí i nèctar,
el meu beginning, posar sucre a l'arsènic,
el fer-me sentir, de fet, a mi com el dèbil. Decode me.

Tornaria al principi (x7)

Recordo quan érem a les oracions de tothom,
ara us veig abraçats a Estocolm,
algunes vegades em crec individu jove,
però aviat em ve al cap la imatge de la supernova.
Somio ritus, els vostres ritus,
sé quan expiren els ficus, els eucaliptus,
tinc annunakis a la finestra,
donaria el que fos per tenir-hi una altra conversa.
He trencat les cames a Tereses de Calcuta,
he llepat les ferides a fills de cicuta,
l'ànima impol·luta, la galta bruta,
demanant-vos que em deixeu viure al meu propi Utah.
Em vaig deixar les ungles ratllant núvols,
tornaria a Princeton per escapar-me dels cúmuls,
però em frenen escrúpols i totes aquestes cordes,
jo vaig créixer a l'illa on hi ha el senyor de les mosques, recorda.