Saxos que sonen com un microones o com un comptador Geiger, mai ho has sentit? I want to feel it forever. Des d’aquí sembla que veig Nibiru, però no vull ni dir-ho perquè em miraran com una pedra de dins d’un riu que es pensen que té virus, però és impol·lut. T’he portat un iceberg, però a tu observar la punta et perd com a tota la resta, per això em sento Nikola Tesla o un granger porcí que tira perles al seu bestiar; s’hi ha passat hores tallant-les, aguantant la càrrega com Atles, però almenys té una mica més a prop el cel i li permet manejar un tros tan gros de gel. Serà una mena de complex de Napoleó, però em repugna la invasió. El dia que et deixi de ser incòmode el silenci d’ascensor i en canvi et preguntis com deu funcionar el sensor perquè no es tanquin les portes, i no vols que el tècnic et doni respostes, vols ser tu el que fantasieges i les trobes; aleshores, estaràs més a prop d’entendre com funcionen els meus esquemes aleatoris: perquè tants viatges des d’una cadira d’escriptori i metàfores amb el desert del Gobi always. Don’t say it’s just a phase or just a face to justify it’s not the vibe you need to feel alive. No tornaré mai a sentir el que he sentit, Theodore Twombly, el dia que s’obrin més portes i més deixi escrit, menys important serà que es valori. [Tornada] If you try it, Ikigai, i si caic, Ikigai, Ikigai, Ikigai. (x2) I got eagles in my body all around and I’m so sure that nobody has found their nest, when I’m taking a siesta they fly and there’s no pressure in me, per fi tinc tota la fauna al voltant de l’aura que he generat com si fos una llar de foc, venen a escalfar-se, no els importo gaire, fa estona que no parlo cap llengua ni em moc. Allunyant-me de l’humà com un roc o un mineral, m’arrossego fins al riu quan té més cabdal, m’agafo com puc a un tronc de sequoia com si fos una boia. [Tornada] If you try it, Ikigai, i si caic, Ikigai, Ikigai, Ikigai. (x4)

Això abans era mar segur, ara té color de ragú, per això vaig caminant amb regust bittersweet, sobretot a les nits i quan trobo un punt fix acampo. S’han posat d’acord a deixar-me dormir en una granja urbana de Detroit, són noies i nois voluntaris que fa temps van formar un comboi. Oh Lord, els hi dec molt, I mean they go from one place to another and everyone is their brother from another mother i es crea la roda. Hold up. Un dia em llevo al costat de les cols de Brussel·les i penso que he d’hissar veles, em miro un cop més aquest hort com una aquarel·la i me’n vaig amb cames de gasela. Arribaré al Shambhala al final del camí, recupero les ales, pure surgery, porto a sobre un mandala i un mapa de la city, ja us he dit que marxava, que és possible que piri. [Tornada] Veig des d’aquí el meu ziggurat, sembla que leviti, però està assegurat, ha estat erigint-se com una sequoia, a la meva psique, a la meva memòria. (x2) Estic en un mar de meduses i gots de plàstic de Lollapalooza, I maneuver, I feel like a new version of me, fa estona que el meu cos no sura, no em preocupa, it ain’t nothing, acabaré al subsòl de l’oceà convertint-me en un altre fòssil, sediments. Em pensava que volia patir menys, però havia d’acceptar els patiments, not many men do it, fes monuments del material dels teus impediments, you feel it? Observava el meteorit, vibrava com un maori, la porta s’estava obrint. T’he mirat els ulls i he vist que no en tenies, només un tros d’abisme i una samarreta feta a Myanmar del Primark i una roda de Samsara que et donarà un feedback en una altra vida que no t’esperaves, rotllo Gregor Samsa, com una venjança, penso que hem acumulat la Terra de half lifers, got so pain for this, you gon’ pay for this. Hold up! [Tornada] Veig des d’aquí el meu ziggurat, sembla que leviti, però està assegurat, ha estat erigint-se com una sequoia, a la meva psique, a la meva memòria. (x2)

Una supernova vista per un primitiu. Sortia de la cova per recollir aigua del riu i de cop es troba amb una llum que fa caliu. La mateixa sensació pertorba dos-cents cinquanta mil anys després al seu descendent que és l’últim lakota viu, l’últim sioux.

Cada dia que passa parlo menys coherent, estic en un sofà reaprofitat bevent te calent, I don't feel at home in this world anymore, ho he apostat absolutament tot a un gir de timó. Surto de casa d'en Tute i penso que és una de les persones que ho té, ha cregut en mi des del minut u, agafo la moto imaginària, que és un puff i vaig en la direcció contrària a Magaluf. Ja sé que hi ha arbres que fan més ombra, però jo m'estic en aquest com un asceta, ones delta, theta. Nedo per un riu sense meandres, surto del meu pis amb escafandra, conundrums, decode, son. Es toquen els extrems, estic en una barca sense rems ni seients una tarda sense vent sabent que m'hi quedaré per sempre més com un personatge marginal de Koltès, si el cel m'escoltés... Tinc amics que fan catcalling a les quatre de la nit sense haver menjat sòlid, em fa pena i fàstic i veig com me n'allunyo com si fos una manada migratòria de nyus, animal banyut que viu en llocs com Lesotho, vull un trosset de camp però no tot, I won't take a single photo, I mean I won't touch no plant or local, word, that's not even fair or logical. A aquell edifici no li cauran les fulles, recordo quan tenia cabells negres, ui, ja fa molt, m'acosto una branqueta a les orelles com un diapasó i sento la veu de l'arbre i dels seus germans bessons: acàcies, oms. Ones de ràdio des dels troncs, em quedo a escoltar els sermons amb les cames creuades i és quan començo a fer croades cap a altres móns. [Tornada] Una planta morta, una vida curta que s’allarga amb rodes de Samsara que s’ajunten. Una estrella morta de quaranta puntes ens fa arribar mostres de la seva llum difunta. (x4)

Volia tornar, però està molt lluny Magreb i el temps desgasta com una course navette, sempre m’havia pensat que es mantenia i era perenne com les agulles d’un avet. Per això salto like grasshopper i guardo esperances si es toca amb la punta dels dits alguna aurora boreal, aures de Burial. No paraules, no foniatra, ni un ni altre, immunitzar-te contra el que tota la vida t’han dit que era impossible, que era un miracle. Tinc records del Soho sense haver-hi posat els peus, el perfil d’un còndor quan estiro els braços en creu i alguna vegada m’han dit que tinc una ànima estricta: “you’re the one who can bring the pain again”. D’un canapè a l’Afghanistan, allibero ramats de cabres i connectem, un extrem amb l’altre formen un cercle, un cicle, un hemisferi invisible, noto la connexió quan m’hi sento dintre. Intrasensorial, observo algun punt alt i capto una reacció instantània al meu lòbul frontal, costa veure satèl·lits des de la ciutat comtal, per això faig el ritual en moments tan puntuals. [Tornada] He format alliance, he fundat Pattaya (pròpia), he muntat un caiac, remuntaré el salt d’aigua (x2) Estanteries, tres parells de sabates, una motxilla, la finestra tancada, llit individual, una garrafa d’aigua, un moble simple, quatre parets foradades. Una petita balada, recordo quan anàvem a Bagdad des d’una cadira barata, em sentia com un ésser alat, ho he anhelat tan de temps, sí-í-ííí, que flota en mi sense que me n’adoni com un ambientador de pi. Estic en una cabina de telèfon molt antiga, sembla que hagi d’anar cap a dalt com si fos una gavina de Txèkhov, in a matter of seconds, em recorda un meteor, can you feel that? Un gra a Atacama contra un volcà de Guatemala, buscant un astre jo em vaig trobar a l’escala del bloc delirant, a la superfície de Mart han descobert set coves on m’hi podria estar, m’hi podria estar una temporada llarga, no preocupar-me per la gravetat, veig la terra il·luminada, sembla una controladora de pads, m’he escapat tan de temps, sí-í-ííí, que ara em resulta realment difícil connectar-me amb l’ara i aquí. [Tornada] He format alliance, he fundat Pattaya (pròpia), he tallat un caiac, remuntaré el salt d’aigua (x2)

Avui hi ha un eclipsi parcial, veig els astres com practiquen arts marcials des d’un angle complicat; visc en un entresòl i en aquest raconet la llum no hi entra molt. No veig ningú a prop, Fermi paradox, I’ve taken a blanket from the wardrobe perquè avui farà un dia fred si me’l passo al balcó dret lidiant amb un individu com aquest com sempre he fet. Samples d’un meteor que duren unes cinc hores, estan en repeat mode com si tinguessin vida pròpia, jo com si n’hagués tingut, me’ls escolto tancant els ulls. Com puc explicar-li a un occidental convençut que es pensa que la vida són canvis de mood (només) i birres en grup (només) i Movistar Plus (només) i veure girar un plat que està il·luminat durant dos minuts. ...But I can see it all nu.