Normalment penso que no connecto amb les persones M’ho miro tot des de fora Com un antropòleg a temps complet Com un joc de consola en 3D Com un terrari ple de sorra del desert del Néguev Ramats: la birra del divendres vespre El telèfon de coltan, l’hamburguesa El monòleg exterior, el consum d’experiències La nena, el nen és curiós Però el dеspatx és fred com el vent quan passa pеl congost I t’arqueja com les potes de darrere d’un gos... creuat M’escapava d’un poble nevat Per tancar-me en un pis de 75 quadrats I em pensava que així estaria més aïllat Amb individus a sobre i a sota, entaforats No ben bé Però a vegades em ve de cop l’eco d’un djembé I connecto amb les plantes i el cosmos i tinc més fe Poca, però tanco els ulls i veig un cel ample Deu ser el meu reialme, una mica de calma Una taca de dàlmata, una fulla de palma Una mica de silenci, desfer el nus del drama Nu Drama

[Vers 1] Bec te d’un termo en un pas de vianants Espero que el semàfor canviï (és la meva pròpia cerimònia del te) Espero que l’ossa major em guiï (Sabíem interpretar-la però ja s’ha perdut) Espero que el datàfon no em piti (La gàbia és tan gran que sembla que volis) Pita el despertador a la tauleta de nit i Em sento fluix I miro una peli de Jim Jarmusch Per recordar que tot és absurd Banda sonora de pluja suau En una cova de Serinyà Faig fora еls animals que venen a atacar-mе o a rapinyar I està ple d’homo sapiens que fa temps que la van dinyar [Pre-Tornada] Si trobés el camí Resseguiria la línia en un mapa per poder arribar sa i estalvi Si pogués tenir Una mínima capacitat pulmonar per captar nous aires de canvi He creat una milícia una mica petita El meu organisme, (la meva biografia) He creat una milícia una mica petita El meu organisme... [Tornada] Leds, leds, està tot ple de leds We gon’ step out of this place with a jet Sento mil sons que em diuen que és now or never Ara és la meva, sento com l’avió s’eleva i veig Leds, leds, està tot ple de leds We gon’ step out of this place with a jet Sento mil sons que em diuen que és now or never Ara és la meva, sento com l’avió s’eleva and I’m out [Vers 2] Sobrevolo un triangle buit I tot vibra com un 808 Sento un buit a l’estómac i a la conca dels ulls He de conduir Però estic petrificat com un rapanui Ho havia intuït Caiem en picat La porta del boca del metro Pesa molts quilos i és altíssima, l’apreto M’estic acostumant a tornar Pels carrers, parlant amb el mobiliari urbà Quan comenci a ploure esprintaré Per anar a casa i sentir el soroll que fa a sobre el PVC Si tens una inquietud mou-la T’acompanyarà com una doula [Pre-Tornada] Si trobés el camí Resseguiria la línia en un mapa per poder arribar sa i estalvi Si et pogués cedir Una mínima capacitat pulmonar per captar nous aires de canvi He creat una milícia una mica petita El meu organisme, (la meva biografia) He creat una milícia una mica petita El meu organisme... [Tornada] Leds, leds, està tot ple de leds We gon’ step out of this place with a jet Sento mil sons que em diuen que és now or never Ara és la meva, sento com l’avió s’eleva i veig Leds, leds, està tot ple de leds We gon’ step out of this place with a jet Sento mil sons que em diuen que és now or never Ara és la meva, sento com l’avió s’eleva and I’m out

Em bec aigua calenta amb una mica d'herba a trossos Perquè em torni l’escalfor als ossos Els acúfens es confonen amb l'extractor Però jo evito pensar-hi per instint protector Surto del cotxe amb una armilla reflectant I em poso al mig de l'autopista cantant Els cotxes passen a un pam Mentre entono melodies de PBR&B He deixat el meu motor a ralentí Demostro valentia i ment serena Perquè una moto va directa cap a mi Però no moc un dit fins que frena Comencen a sonar sirenes i em sento Ulisses Les persones agafen actitud espantadissa Recordo converses que vaig tenir amb una guineu blanca Ens trobàvem de nit a la Zona Franca En un polígon, diria que l’idioma era ambigu Em dona un amulet i me'l lligo al braç Giro i me'n vaig observant-lo, és una pedra de quars Sembla que hagi de levitar com en Puar Sento els sons de la ciutat en dual M'assec en un gual permanent, oprimit com Augusto Boal He mirat els ulls d'un coala Mentre se li cremava l'hàbitat La deshidratació impedia les llàgrimes Tenia mans de Fàtima marcades al pelatge Però no el van protegir del desastre Estic fet d'una pasta que rebutja la massa Bec kombutxa amarga, em pinto amb sutge la cara Em balancejo com una arracada de Potara Mentre faig una canoa amb unes branques de Totora Si m'estiro panxa enlaire em falla la funció motora M’ho va dir la doctora, vibro com una llanxa motora I els passadissos del pis em recorden una gimcana Soc l’última etapa il·luminada de Jim Carrey Al seient de darrere d'un Simca 1000 Miro els camins que fan les gotes al vidre I el perfil reflectit Mirada perduda d’una estàtua de jardí Ideals atractius per agafar-t'hi Pressió de poders fàctics, mites imaginaris Estaré fet de codi binari i de poliuretà Fins que em mori d'un atac mirant una Sony 4K Em trobareu a terra, ulls en blanc, Kathakali Gravo a casa en Kali i em sento acollit a Olot Em sento recollit amb una tassa de te Oolong No em sento l'escollit, I gotta pull out this ego Posició de fetus, posició de zigot Les línies que dibuixa el vol d’un aguilot Superen les d'un pilot d'avioneta En un torneig de vol i piruetes Cauen dos cometes en una estoneta S'hi acosta un pagès amb una escopeta Puja al quatre per quatre i posa cinquena Veig com s'allunya mentre em puja un calfred per l'esquena Em cordo la jaqueta fins a la barbeta I em tallen els llavis guillotines, baionetes Tremolo com un campionat de popping de Corea Hi ha el meu nom escrit a l'escorça d'una alzina surera Hi ha el meu cos tirat a la vorera Es considera un obstacle, molesta Se l'emporta un guarda forestal La banya d'un narval, la melodia del beat d'herba alta Un atrapasomnis que he comprat en un top manta Una migdiada d'un ós panda, colors ambre Olors d'espècies d'un mercat de Casablanca Visito la casa de José Mujica I em recorda els valors que tenia l'últim mohican He recollit herbes que encara no tenen nom científic I les he amagat a l'oceà més pacífic Que hi pugui haver, movia cel i terra Per poder trobar el límit, Finisterra But the límit is actually very close to ya Molt més a prop del que intuïa Comunitats de goril·les Comoditats que t'obliguen a estar alerta La trampa del luxe et pot perdre, som cendra Un cos és ignífug? li pregunto a la Kim Phúc Li pregunto a Thích Quảng Ðức I quant duc a les butxaques passa a ser del tot ridícul Se'ns endurà el vent com masses de cumulonimbus Ho penso i somric, tio, mil i una nits i un Dia en què finalment dieu adéu al món i agraïu

[Vers 1] M’he posat a volar com un esfinx Per mirar des de sobre laberints Em miren com si fos un happening Estic venint des de Benín, Togo Estic sentint força de mil pogos Faig fora els turistes de Mykonos I em poso a tocar una flauta picolo Invoco Articunos, tot és tricolor Plora la Mare de Déu dels mil dolors I es pren un ibuprofeno Ja no li queda fe, no Té una cara trista que no té nom Guarda la música en un CD ROM Té inquietuds so she gotta say some Diuen que l'Antàrtida també es fon No té esperança en que arribin temps bons Avui tinc com una esfera de llum a dins Sento freqüències de dofins El sonar no m’ho marcava gens Quan el pis es ventila soc un cos d’argila El meu propi pilar... serà difícil d’assimilar Homes, dones, dunes, coves, supernoves Una roba feta amb fulles grogues Dormir a sota de la lluna nova Veure com puja el fum de torxes I acaba formant estructures sòlides M’hi he instal·lat mirant-m’ho des de fora I així s’ha creat l’imperi d’un sol home Abans patia, ara ho faig si vull Hara hachi bu, platges Malibú Fujo com ramats de caribús I ocupem un santuari buit Que no havia trobat mai ningú Per això em volen comparar amb bismut Pel que viuré i el que s'ha viscut I'll be good, I'll be good [Tornada] Moon jellyfish We gon’ live forever Moon jellyfish Un mar de meduses Moon jellyfish Life is on me, life is on me Estic en un mar de Moon jellyfish We gon’ live forever Moon jellyfish Un mar de meduses Moon jellyfish Life is on me, life is on me Estic en un mar de [Post-Tornada] Moon jellyfish Un cel infinit Moon jellyfish Un cel infinit [Vers 2] En suspensió com un alley oop Com el Salyut, com un valium Amagant-me pels boscos de Hollywood Amb el cotxe aparcat, no he apagat els llums Poso a bullir aigua I penso que estic tan lluny d’Austràlia com de mi mateix Porto roba de nenes de Bangladesh Estic amb una estufeta de propà (més enllà) Sembla que el firmament s’hagi d’apropar (unitat) Comparteixo la vista amb el més proper (one) Haurà desaparegut el mes proper Una porta de sèsam, una boira espessa Faig el meu eclipsi solar Tapant el sol amb l’anular Em batega la jugular Em vibra el globus ocular Sento com piquen les molars, eh ya T’he mirat els ulls Veig una mica de buit El mar es menja Saint-Louis I a tu se’t menja el teu egoisme What’s that light doing? Éssers de llum fluint Connecto tots els plugins Que vinguin de lluny i se m’enduguin Inconscient en un boogie per la sorra del desert del Gobi Seguint la ruta que fan els cavalls esperant que ningú no em trobi Estic en un mar de petroli Se’m mengen a poc a poc els microbis Floto com una vida de Nairobi Però em regenero, life is on me [Tornada] Moon jellyfish We gon’ live forever Moon jellyfish Un mar de meduses Moon jellyfish Life is on me, life is on me Estic en un mar de Moon jellyfish We gon’ live forever Moon jellyfish Un mar de meduses Moon jellyfish Life is on me, life is on me Estic en un mar de [Post-Tornada] Moon jellyfish Un cel infinit Moon jellyfish Un cel infinit

[Vers 1] M’han fet un tag, una ressonància cranial I al resultat han trobat un tros de febrer a dintre meu I a la càmera m’he vist a mi al meu mausoleu Com aquella nit que vaig dormir en un museu Jo soc el cavall que van fuetejar a Turín Últimament totes les plantes del pis se m’estan morint Passo per un camp ple de purins I veig un home agafant minerals I fregant-se’ls pel cos perquè el curin Les portes s’estan obrint, entren tots els querubins M’ho miro des de l’asfalt tirat, m’he partit el cúbit Tanco els ulls i ho visc amb una infusió d’hibisc Apareixen formes geomètriques que mai no he ni vist Cuido els meus enemics, I’m gonna be like one of ‘em Ho diuen els xamans a la tenda quan filosofen Els entenc perquè són d’un país africà lusòfon Ens ajuntem i toquem el djembé i el xilòfon Us miro i penso que sou fotografies que es mouen funny That’s awful, I’m not part of the coffle Veig arbres pelats per una pluja de sofre Havíem parlat, érem ànimes bessones, m’enviaven ones De ràdio, patejant-me el bosc, fent càrdio Escurçant la distància que hi ha entre el mar i jo I vaig cantant els meus temes com càntics de cerimònia Soc l’oient més fidel que tinc, veu polifònica [Tornada] Miro cap al cel i veig 44 cossos Però m’adono que en realitat només som un Unitat, unitat Tot està comunicat, unitat Miro cap al cel i veig 44 cossos Però m’adono que en realitat només som un Unitat, unitat Tot està comunicat, unitat [Vers 2] Tinc unes taques d’humitat A la paret de l’habitació Fan missatges codificats Que recito en meditacions Són imatges de situacions Que no he viscut encara mai Però connecto amb les sensacions Que reprodueix el mosaic I’m looking for my inner light Maybe I won’t find it, I might Em perdo pel carrer Pelai Veient llumetes que parpellegen com si estigués orsai Flotant com la portada d’Ikigai O un salt de muay thai But I feel balanced perquè he format alliance Em creuo amb un home desorientat amb veu de cassalla M’avassalla a crits com una vuvuzela Po-potser té algun problema a les cames Perquè les arrossega, ho nega Capto omega 6 d’un paquet de nous pacanes I em quedo en una barbacana fent una becaina He vist una daina al mig de la ciutat I mai no s’havia vist abans Porcs senglars, pumes i faisans He visitat planetes que estaven plens de paisans He tocat matèria que era igual que la meva carn, knowledge Els meus àtoms venen de les estrelles que veig Aquest és el meu bateig That’s why I sit on the edge Of the bed, I create a TV set Em llevo a les sis disset I em trobo persones que estan hibernant com un panda al Tibet Em mantinc despert Jo ho necessito, no sé si tu també, namasté [Tornada] Miro cap al cel i veig 44 cossos Però m’adono que en realitat només som un Unitat, unitat Tot està comunicat, unitat Miro cap al cel i veig 44 cossos Però m’adono que en realitat només som un Unitat, unitat Tot està comunicat, unitat

[Vers 1] Vaig veure l’abisme un dissabte al vespre Un pis sense vistes però amb 10.000 finestres Interiors, no sé quines són les dimensions Però em vaig sentir desconnectadíssim de tot i tothom El sentit d’una existència amarga Em sento Sísif carregant pedres per una rampa I cauen, han caigut i cauran You are nothing more than one Veig una fina línia i crec que l’estic creuant Viatge iniciàtic, desapareixo com Kiribati Per molt que corri no faré que el món giri ràpid M’estic dutxant amb l’aigua de les cascades d’Iguaçú El ritme frenètic em fa sentir que no avanço Intento confiar en alguna cosa Mentre frego amb la punta dels dits alguna nebulosa Dormo com puc en una llacuna tremolosa Però sé que jo m’he banyat abans aquí, en aquesta aigua miraculosa Ara salto la balla, recullo la baia De fondo guitarres de Gustavo Santaolalla, penso “al·leluia” Esprinto com si em perseguís una patrulla I noto com les cames em bullen [Tornada] Avui em sembla que tot té una mica menys de sentit Un patró que es repeteix Una roda i el seu eix [Vers 2] Per això soc un druida, menjo calories buides En un racó de la cuina, tot em recorda la ruïna Fa massa temps que me’n vull anar d’aquí Fent el nòmada com si fos d’una tribu beduïna Bevent del plugim ah, dec estar embogint, crec Estava llegint Rilke amb un llum d’oli, un quinqué Intentava distingir el text, I feel like an insect Surto fora de casa i m’infecto Tinc el Facebook obert, miro l’ordinador i penso Que vull marxar, que m’agradaria No crec en l’ésser humà, en canvi sí en la camaraderia Però veig com tothom es mira sempre amb aquesta apatia [Tornada] Avui em sembla que tot té una mica menys de sentit Un patró que es repeteix Una roda i el seu eix Avui em sembla que tot té una mica menys de sentit Un patró que es repeteix Una roda i el seu eix

[Intro] Soc una persona freda Orbito al voltant de mi La humanitat se m’esquerda Com el terra de Namib [Vers 1] Soc una estàtua de bronze Veig com em puja la molsa Em cau la punta del polze Un nen em tira una cossa i... Sento converses de fons Sento el terra que es fon Se’m desconnecta l’entorn M’entra una mica de son Més lluny, més El cosmos em passa per davant Em llevo en una autocaravana Penja un ambientador de lavanda Em deu quedar un tupper de favada Conduiria però l’autopista està elevant-se Com si fos una garsa Sento que soc una farsa [Tornada] Soc una persona freda (massa) Orbito al voltant de mi (i no em sento mai a casa) La humanitat se m’esquerda Com el terra de Namib Com el vincle amb els amics Com l’esquena del meu avi Com el sostre del lavabo Com les portes de l’armari [Vers 2] Tinc un nus a l’estómac Poc contacte amb persones Està caient el món a fora Fa dies que no parlo Tot és fred, tot és càlcul Mataria per esquivar el punt De no retorn Però el teu alè fa olor de licor You’re not a person anymore Quan parles només puc sentir acords D’escala menor He de fer el cor fort Si segueixes fonent-te com el vapor D’un vaixell en el que ja no estic a bord Però [Tornada] Soc una persona freda (massa) Orbito al voltant de mi (i no em sento mai a casa) La humanitat se m’esquerda Com el terra de Namib Com el vincle amb els amics Com l’esquena del meu avi Com el sostre del lavabo Com les portes de l’armari

[Vers 1] He dormit a sobre una taula de surf Fa tan temps que somio una teulada, roof Que el menys important és la teulada, uf Com li explico a un occidental convençut? Recito mantres a l’estació de bus Miro la caiguda d’un arbre caduc I perd importància la roba que duc Arriba el cinquanta-cinc i pujo Veig una vaca amb la llengua blava La porten amb vaixell com una esclava D’un port a l’altre, ésser de llum La seva vida desfent-se avui He dormit a sobre una bala de palla L’electricitat balla i la veu de dins calla He aconseguit tеnir la meva talaia I m’ho miro des de l’airе I connecto amb Gaia [Tornada] Ah! Un aviador, avui soc un aviador Un dia fosc d’abril Va ser quan vaig néixer a Níger Avui hi torno amb una avioneta en pijama Ah! Un aviador, avui soc un aviador Un dia fosc d’abril Va ser quan vaig néixer a Níger Avui hi torno amb una avioneta en pijama [Vers 2] Fa tan temps de l’última visita Que es barregen sensacions físiques Amb fotogrames Perquè qualsevol cos té imatges I es van fent pols a poc a poc com el te matcha Pluja de fang Cau a sobre del motor I cau a sobre del vidre Jo m’he passat mitja vida Caminant a soles de nit a l’hivern Per un passeig marítim de Cadaqués I sembla com si tot el paisatge m’ataqués I tot sembla tan absurd i tan espès Que he d’estar només amb mi i fer com si pilotés M’he aixecat de terra malferit He vist una línia divisòria I des d’aquell dia estic convençut Que seré capaç de veure què hi ha a l’altra banda [Tornada] Ah! Un aviador, avui soc un aviador Un dia fosc d’abril Va ser quan vaig néixer a Níger Avui hi torno amb una avioneta en pijama Ah! Un aviador, avui soc un aviador Un dia fosc d’abril Va ser quan vaig néixer a Níger Avui hi torno amb una avioneta en pijama

Soc finit, desapareixeré com el sànscrit S’han escrit molts llibres que no llegiré ni he llegit Hi ha molts llocs que no he vist en ma vida I només n’he sentit parlar Però estic arribant-hi Amb la imaginació, amb una cadira de càmping Amb la satisfacció d’estar obert al canvi Amb la llibertat que té nedar per un aquari sense peixos Moure’m per un terrari sense geckos Escoltant només la meva ment i el meu cos Fins que descobreixi que l’aïllament té un cost Però en el fons m’allunyo per poder triar amb qui m’ajunto Vindria a ser com un altre tipus d’ubuntu Almenys el meu, el que m’escau Sigui com sigui em passo hores mirant fixament Alfa Centauri I em fa obrir una mica els horitzons I tinc somnis on m’escapo amb alguna nau de polissons Comunitats petites, humanitat que es conserva en recintes On arribem a la conclusió que té pinta Que hauries d’anar més enllà del que estan oferint-te Desconnecta’t, escapa’t lluny, esprinta M’han dit que és possible sortir de la cinta transportadora I ja sé que l’entorn no col·labora Però ets un ésser bioluminiscent que viu, sil·lumina i sent So you can choose how this ends Estic descobrint que tot té un disseny Seccions àuries, miro una fulla i aprenc Amb ganes de conèixer latents Jo era el que s’inventava un univers, ara soc l’hereu d’aquell nen La imatge del menjar d’hospital en una safata Ploràvem com en un cementiri d’elefants I he passat per vàries fases nulars I he estat circulant per una existència circular