[Vers 1]
Vaig veure l’abisme un dissabte al vespre
Un pis sense vistes però amb 10.000 finestres
Interiors, no sé quines són les dimensions
Però em vaig sentir desconnectadíssim de tot i tothom
El sentit d’una existència amarga
Em sento Sísif carregant pedres per una rampa
I cauen, han caigut i cauran
You are nothing more than one
Veig una fina línia i crec que l’estic creuant
Viatge iniciàtic, desapareixo com Kiribati
Per molt que corri no faré que el món giri ràpid
M’estic dutxant amb l’aigua de les cascades d’Iguaçú
El ritme frenètic em fa sentir que no avanço
Intento confiar en alguna cosa
Mentre frego amb la punta dels dits alguna nebulosa
Dormo com puc en una llacuna tremolosa
Però sé que jo m’he banyat abans aquí, en aquesta aigua miraculosa
Ara salto la balla, recullo la baia
De fondo guitarres de Gustavo Santaolalla, penso “al·leluia”
Esprinto com si em perseguís una patrulla
I noto com les cames em bullen

[Tornada]
Avui em sembla que tot té una mica menys de sentit
Un patró que es repeteix
Una roda i el seu eix

[Vers 2]
Per això soc un druida, menjo calories buides
En un racó de la cuina, tot em recorda la ruïna
Fa massa temps que me’n vull anar d’aquí
Fent el nòmada com si fos d’una tribu beduïna
Bevent del plugim ah, dec estar embogint, crec
Estava llegint Rilke amb un llum d’oli, un quinqué
Intentava distingir el text, I feel like an insect
Surto fora de casa i m’infecto
Tinc el Facebook obert, miro l’ordinador i penso
Que vull marxar, que m’agradaria
No crec en l’ésser humà, en canvi sí en la camaraderia
Però veig com tothom es mira sempre amb aquesta apatia

[Tornada]
Avui em sembla que tot té una mica menys de sentit
Un patró que es repeteix
Una roda i el seu eix
Avui em sembla que tot té una mica menys de sentit
Un patró que es repeteix
Una roda i el seu eix