Veig l'esquelet d'un catxalot
En un palet de fusta tort
No tinc fogonet ni copilot
Només aquest ganivet fred, això és tot
Farà falta sort
Estic en un mar de calamars gegants
Sense un far davant però m'està encegant
Veig flotar una fulla que era dels orangutans
Plantaré un esqueix i aviat tots el veuran brotant
Se m'està embrutint el bot atrotinat que tinc
Per sota està ple d'algues, bivalves i zinc
Hi ha un peix mutilat a l'hèlice del motor oxidat
Em sento fatal, és com si l'hagués cuinat
Arribo desubicat al port de Surinam de nit
Em trobo un nen orinant, petit
M'acosto a terra ferma com si fos un imant
Estic rendit
Em veuen amarrar com si fos un bandit
Que el desterraven
Somio despert amb un plat de crema calenta de fulles de rave
Ja em va passar ahir
La imatge d'un bol d'açaí
Amb civada, fruits del bosc, nous, lli
Plàtan, canyella i cacau pur
Volia creuar el mar, no creuar un mur
El blanc de les plomes d'un colom de la pau surt
Dels meus ulls i es torna vermell
Com la sang que li feia sortir el motor a aquell peix martell
Em veuen tremolar de fred i em donen un mantell
Em cauen gotes d'aigua del serrell
Camino pel carrer i em miren els surinamesos
Recordo els immigrants amb hipotèrmia sovint mal atesos
M'empasso el privilegi
D'apartar-li la mirada a un ionqui que vol que el cuidi i netegi
I li he apartat la cara tantes vegades a tanta gent patint
Que la seva fortuna se m'està repetint
Avui són mantes tèrmiques, ahir eren batins
Alimentava el monstre en què m'anava convertint
Festins i festins que em podrien per dins
Podríem dir que és el mateix que tots els fills del capital
Se m'acosta un capibara molt a prop i para
Li noto el rebuig cap a mi a la cara
El nen d'abans vol venir però el reté la seva mare
L'agafa pel braç i el separa de mi
Sento com xoquen la paret i la onada
La gent torna a casa de manera esglaonada
Ningú no s'apiada
Recolzo el meu cos contra una porta tapiada
I adopto una postura copiada
D'un homeless del carrer Tapioles
Tenia pell rugosa com si fos de tapioca
Aixeco la mirada miopa
Cap a constel·lacions que no em fan gens de llum ni ombra
Si tota la vida hagués fet
El que m'havien manat
Sense sortir del ramat
Estaria en un bufet
Fent la feina d'advocat
I sentint-me satisfet
Per tota l'eternitat
Però no és el cas