(Rare Namibian) Perquè és així d'aquí a Lima, torno d'aquí dos dies, verge santíssima, sé m'infecten les ferides, mal encaminat però amb sort de cara a porteria, tanta porqueria m'intoxica. Ajuda'm a aixecar-me, vida meva, aquí no hi ha qui dormi, espero que tot això no exploti, que no em torni a cremar el bigoti, hòstia puta, taca d'oli, però encara no m'agafen pels turmells, espavila't a prémer el gatell, espanta'm els ocells del cap i canta'm les quaranta. Però torno amb el farcell buit cada matinada, negra o blanca, verge santa, no ho recordo gaire, ni una trista gota d'aigua, meva terra és àrida com tornar a casa amb l'ànima als peus i la cara pàl·lida, un altre error en el càlcul i sota làpida. Estem en les mateixes quan tu et creus a distància, muts i a la gàbia i a mi em faràs un preu de confiança, aparta'm els ansiolítics i les ganes de fugir d'aquí o em decapitaran en l'últim episodi, espero que el subconscient no em traïcioni, falsos testimonis, però ho consultaré amb els meus dimonis, Rare Namib. (Nu Drama) Here comes the devil again, I see the evil again, they thought that I was sold on their shenanigans. You feel it? Recordo quan et mirava els iris i només veia nit, asfalt i edificis, semblava difícil que en sortissis, volia que sentissis el far del señor gris del seu primer disc, jo també he hagut de trobar el meu obelisc i córrer un risc, it's for the kids, fins que se't curteixen els dits. Jo assegut buscant una pau de Dalai, Està fent voltes la Balai. Ho veig tot fragmentat, Guy Ritchie. La passarel·la és llarga, cabalga, el dit entre les persianes em deixa veure Saigon, i no és gens com la taiga, l'havia viscut i recordo que tot aquest aire pur em servia d'escut. Ain't buy no fish, I cook some quiche, el camí fins al paradís està pintat en guix. Uh! Estic a la saleta viatjant a la Velleta i penso que he passat la meva infància mirant els paletes com carreguen les galledes de mà en mà, no sabia que demà passaria set anys fent-ho el meu propi germà, ho parlàvem un dia mentre sonaven beats de Ummah, era summer, intentàvem endevinar les trames que ens escrivia la life, uh, ens cedíem la paraula com un cypher, that's how the sky's found.

(Rare Namibian) Et quedaries de pedra, t’ho prometo, encara sento els ecos, però já no és l’aire del que m’alimento, amb quatre tonteries munto un parapeto de vermuts amb veteranos que expliquen putades del talego. Després l’aigua de la que beus és bruta, se’m crema algo a la cuina, així doncs claudiquem i girem cua, rebusco a la basura i arribo al fons de l’assumpte, ara ja estic més bé, però vigileu-me amb lupa. Auxilis i petons a la família de Namíbia, que no els hi arribin les males notícies, vull més del que volia ahir i la lava del volcà m’esquitxa, posa’m lo mateix que ahir i mou fitxa. Després de trencar tots els vidres mantinc un estret vincle amb el costat oposat d’allà on mires, al fons de la retina guardo proves del delicte, sentenciat de per vida, ara ja és tard per aturar el vehicle. Allà davant hi ha un mur de pedra de cantina i flipa, no pensaràs en sortir invicte, em diu “follow the rhythm”, amb l’estómac amb forats de bala, la nevera intacta, tinc les trampes en safata de plata, so take that. (Nu Drama) Quan sigui tot pols o ho hagi acceptat tot, hauré fet varies voltes amb una rulot i hauré deixat enrere l'autoboicot, tot em semblava un complot, però juraria que ara tinc el control sobre els meus actes, em quedo sense tacte i començo a elevar-me com pedres d'alabastre, valors d'Alabama: sacrificar una vida fins a passar una nit al teu ranxo tocant el banjo, llaunes de cervesa, balancí i un cigarro, ho veig com un pacte de Faust. Homo est Deus, no fer les parades del camí de la creu carregant les pedres del teu mausoleu. El vagabund em pregunta si tinc fred amb un abric com el que porto, cagum tot, s'ha comportat com si hagués baixat a la cripta i jo li aparto la meva mirada d'Egipte.

(Nu Drama) El semicercle de la tassa de te em recorda el meridià de Greenwich, està partit pel mig també, m'agafo a l'imprevist quan ve, de les tares trec recursos, cicatriu del temps. Estic sense defenses recolzat a les fences, les mandíbules tenses, ain't got no chances, de moment esquivaré l'examen dels forenses, forces de flaquesa, my head up. No distingeixo ni la popa ni la proa de la canoa però sí que ho faig quan m'encaro amb la boa, viatjo a Goa des d'un futton, no com ho fa tothom, faig que passi a través del cos com el buttoh, d'aquí surt tot. Penso que l'estómac de les gavines està ple de porexpan, recordo el meu gos vomitant, m'indigno com un hooligan, carrego contra els puritans, atrec els que creuen com si fos un imam. Em sento fora des de fa tant, que no sé si he estat mai dins, un món que ja no va amb mi... But I think I'm liking it. Miro cap a l'infinit amb un aire indiferent pensant que l'exploraré d'aquí un temps. [Tornada] Quan parlo sol tinc una veu com diferent, molt diferent, però he sigut un altre, sóc l'últim rinoceront de Sumatra, omnipresent. (x2) (Rare Namibian] Escolta amb atenció, tinc tot en caixes de cartró, cel ras, tercera habitació, no divisen ni amb ulls de falcó ni raig infraroig, és Vademecum Family, good job. Namibio like straight from the lost, Manshiyat Naser from, no fallo ni un dia like a religion. creixen les pupil·les al pillow, està duríssim, the faith is missing, el tripi de la bici. El carreró cada cop més estret per treure's el barret, pensant que la sortida is the next, però t'estampen a la cara el tortell, controla l'aparell, eh? Namibian com dins la meva pell. Curtcircuïts quan el cable es tensa, dispensa, buscant un punt de llum a les palpentes, estic cremant la pedra, no tinc bales de reserva, tanca'm amb pany i candau al centre, don't remember. Úlceres al fetge, segle setxe, epidèmies, però estic matriculat a l'acadèmia, Namibian com anèmia quan em foto amb el col·lega, carrega l'arma que tinc fetes les maletes. [Tornada] Quan parlo sol tinc una veu com diferent, molt diferent, però he sigut un altre, sóc l'últim rinoceront de Sumatra, omnipresent. (x2)