(Rare Namibian)
Et quedaries de pedra, t’ho prometo, encara sento els ecos,
però já no és l’aire del que m’alimento,
amb quatre tonteries munto un parapeto
de vermuts amb veteranos que expliquen putades del talego.
Després l’aigua de la que beus és bruta, se’m crema algo a la cuina,
així doncs claudiquem i girem cua,
rebusco a la basura i arribo al fons de l’assumpte,
ara ja estic més bé, però vigileu-me amb lupa.
Auxilis i petons a la família de Namíbia,
que no els hi arribin les males notícies,
vull més del que volia ahir i la lava del volcà m’esquitxa,
posa’m lo mateix que ahir i mou fitxa.
Després de trencar tots els vidres mantinc un estret vincle
amb el costat oposat d’allà on mires,
al fons de la retina guardo proves del delicte,
sentenciat de per vida, ara ja és tard per aturar el vehicle.
Allà davant hi ha un mur de pedra de cantina i flipa,
no pensaràs en sortir invicte, em diu “follow the rhythm”,
amb l’estómac amb forats de bala, la nevera intacta,
tinc les trampes en safata de plata, so take that.

(Nu Drama)
Quan sigui tot pols o ho hagi acceptat tot,
hauré fet varies voltes amb una rulot
i hauré deixat enrere l'autoboicot,
tot em semblava un complot,
però juraria que ara tinc el control sobre els meus actes,
em quedo sense tacte i començo a elevar-me
com pedres d'alabastre, valors d'Alabama:
sacrificar una vida fins a passar una nit al teu ranxo tocant el banjo,
llaunes de cervesa, balancí i un cigarro,
ho veig com un pacte de Faust. Homo est Deus,
no fer les parades del camí de la creu
carregant les pedres del teu mausoleu.
El vagabund em pregunta si tinc fred amb un
abric com el que porto, cagum tot,
s'ha comportat com si hagués baixat a la cripta
i jo li aparto la meva mirada d'Egipte.