[Tornada]
Jo vinc de l’edat de les tenebres,
fa temps que ja no m’hi consideres,
si quedar-te sol és quedar-te amb una quimera,
planteja’t on eres, listen up!
Jo vinc de l’edat de les tenebres,
fa temps que ja no m’hi consideres,
si quedar-te sol és quedar-te amb una quimera,
planteja’t on eres.

Nu Drama no són ansiolítics,
no és tornar a casa pensant en el piti
o només en que et visitin,
tenia idees claríssimes com al neolític.
Busques el solace i no vindrà,
és una bola de neu àrtica,
volant; Laika, caic a aiguamolls,
m’agradaria l’aigua fins al coll, enter the void.
Ebonies in the population,
divideixen, es divideixen,
porto dècades intentant fer creure a la gent
que sé com comptar constellations.
Constel·lacions familiars són un altre tipus de control,
assumir un rol, creure en el gestalt,
deies que buscaves el condol, dic que un home sol
ha aconseguit amb una palanca el que tot el món vol.
Estic en un vol de tórtores,
fan nius a les cúpules dels cables de tensió i emigren,
l’instint de supervivència és el que fa oblidar la fatiga.
Lliga caps, Níger va despertar en mi
coses a les que en la vida arribaràs,
...neoliberal...
la barca que s’enfonsarà primer és la que tingui més material.
Diuen que no, que no,
apostes al canòdrom like Bukowski,
taques a l’ànima fins que l’enfosquin,
es mor un home i es pregunten tots quin.
But...El principi del “fins al fons”
és “estàs per sobre alguns, alguns, alguns”,
això sempre ha valgut,
hey you, peus a terra, now look,
tothom voldria escapar-se dels cucs, absurd.
El camí més curt és enfrontar-s’hi, no anti-,
tenir alguna idea del que el cos aguanti,
no acabar precipitant-hi si no “estic anant-hi”,
el declivi de l’espècie de la tàctil.
La nit més llarga de la meva adolescència curta,
de la meva existència absurda.

[Tornada]
Jo vinc de l’edat de les tenebres,
fa temps que ja no m’hi consideres,
si quedar-te sol és quedar-te amb una quimera,
planteja’t on eres, listen up! x2